En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dijous, 3 d’abril del 2014

Tenir i ser

Sóc la lectura
que faig de les imatges.
No puc tenir-les,
però sí fitar a fons
el terreny de les ombres.

17 comentaris:

  1. Buscar imatges dins les ombres... feina difícil!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Xavier,
      més aviat cerco les ombres darrere les imatges, la interpretació, en el meu altre bloc. No són meves, però les faig una mica meves en veure més enllà de la superfície.

      Elimina
  2. Sempre som la nostra pròpia lectura de les coses. I al revés, quan escrivim o diem o fem alguna cosa, sempre serem la lectura que els altres en facin. "Perquè ja tot ho és tot". Pel que fa al terreny de les ombres, és d'on més suc se'n pot treure: "és quan dormo que hi veig clar". Gràcies, Helena.

    ResponElimina
  3. Ser també és aprendre a mirar les ombres, que bé que ho dius!

    ResponElimina
  4. Lectures i imatges són només una cosa quan llegim. M'agrada aquesta associació d'idees.
    M'agrada molt aquest blog està molt ben pensat Helena.
    Un petó.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltíssimes gràcies, Lourdes ILGR, no em diuen cada dia coses com aquestes!

      Elimina
  5. Veiem les imatges gràcies a què totes les coses tenen la seua ombra.

    De vegades em passa, que voldria submergir-me en elles, en les imatges, ser elles, però això no pot ser... quasi mai :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ximo,
      és la diferència gairebé insalvable entre art i vida.

      Elimina
  6. Una imatge és sempre un doble d'allò real. Una semblança. Encara posseïm menys la veritat que hi ha darrere de les imatges.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Olga,
      però n'hi ha que saben anar més enllà de la superfície.

      Elimina
  7. Jo dic d'això remenar en l'incert i és un bon acte quan sabem que mai no tindrem el tot i menys encara serem, és a dir, sabrem el tot.

    Un bon poema Helena.

    Vicent

    ResponElimina
    Respostes
    1. Vicent,
      tot i que jo ho voldria, no es pot tenir l'absolut.

      Elimina
  8. No puc tenir-les. Això m'ha arribat al cor. S'escapen!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Igor,
      el Jordi dorca diria "no puc haver-les". Quan dic que no puc tenir-les és que no les he fet jo, però me les faig una mica meves interpretant-les.

      Elimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...