Hi ha voltes que s'aprén un munt parlant, també escoltant lògicament, però hi ha una dinàmica en les persones psicòtiques, és a dir, la meitat de la població, una altra cosa és que desenvolupen la seua psicosi, i que resideix en no tenir un "suposat subjecte saber" amb qui tenir referència, i que és atiat per l'ensenyament la seua manca, hi ha una dinàmica dic, que fa que només parlant o fent el nostre discurs puguem aprendre, doncs en no tenir eixe suposat subjecte saber no sabem o no podem escoltar, sí escoltar però no "creure'ns" allò que escoltem, les persones més de ramat, les "normals" si és que hi ha normalitat, que no arribarà valga la contradicció al 20% de la població sí que saben creure's el que escolten, tot i que pensen que no hi ha fe, o que la fe en el discurs alié no és important, tan ingenus són els normòpates, les persones fredes que ens governen i que saben escoltar, però tots som necessaris. Entre inventar i aprendre a observar només hi ha la diferència de fer del mètode científic un nou valor de fe, si li tenim fe tot rutlla, el mal és quan l'observació té tants problemes, o sabem veure tants problemes i casos excepcionals que només la poesia ens pot ajudar a pair-los, a pair la imperfecció que amaga tot, la contradicció paradoxal que rau en tot, en tot allò que existeix.
Una forta abraçada i dir-te que aprenc i no és la paraula, molt dels teus escrits i poemes, ets una persona profunda Helena.
Hi ha voltes que s'aprén un munt parlant, també escoltant lògicament, però hi ha una dinàmica en les persones psicòtiques, és a dir, la meitat de la població, una altra cosa és que desenvolupen la seua psicosi, i que resideix en no tenir un "suposat subjecte saber" amb qui tenir referència, i que és atiat per l'ensenyament la seua manca, hi ha una dinàmica dic, que fa que només parlant o fent el nostre discurs puguem aprendre, doncs en no tenir eixe suposat subjecte saber no sabem o no podem escoltar, sí escoltar però no "creure'ns" allò que escoltem, les persones més de ramat, les "normals" si és que hi ha normalitat, que no arribarà valga la contradicció al 20% de la població sí que saben creure's el que escolten, tot i que pensen que no hi ha fe, o que la fe en el discurs alié no és important, tan ingenus són els normòpates, les persones fredes que ens governen i que saben escoltar, però tots som necessaris.
ResponEliminaEntre inventar i aprendre a observar només hi ha la diferència de fer del mètode científic un nou valor de fe, si li tenim fe tot rutlla, el mal és quan l'observació té tants problemes, o sabem veure tants problemes i casos excepcionals que només la poesia ens pot ajudar a pair-los, a pair la imperfecció que amaga tot, la contradicció paradoxal que rau en tot, en tot allò que existeix.
Una forta abraçada i dir-te que aprenc i no és la paraula, molt dels teus escrits i poemes, ets una persona profunda Helena.
Vicent
"només la poesia ens pot ajudar a pair-los, a pair la imperfecció que amaga tot", tu sí que ets profund, Vicent!
ResponEliminahi ha contrast entre les idees que exposes. Suposo que cadascú té la seva gradació de contrastos.
ResponEliminaXavier,
Eliminal'art acostuma a ser trobar la concordança en la discordança. Jo m'adono que quan interpreto creo, quan creo interpreto, moltes vegades.