Jo, que sóc més partidari de Lamarck que de Darwin, tot i no menystenir ningú, pense que de vegades les formes es fan per algun motiu lamarquià, és a dir, que aquest arbre ha estat imitant d'alguna manera un cos humà i hi ha certa universalitat en les formes humanes com en les dels arbres o les pedres, tot viu.
Com una Venus del bosc.
ResponEliminaExacte, Xavier, com el "Tors d'Apol·lo arcaic" de Margarit.
EliminaJo, que sóc més partidari de Lamarck que de Darwin, tot i no menystenir ningú, pense que de vegades les formes es fan per algun motiu lamarquià, és a dir, que aquest arbre ha estat imitant d'alguna manera un cos humà i hi ha certa universalitat en les formes humanes com en les dels arbres o les pedres, tot viu.
ResponEliminaVicent
Vicent,
Eliminaper allò que la natura és sàvia?
Un ventre íntimament lligat a la terra, d'on ha florit el poema.
ResponEliminaOlga,
Eliminaho has endevinat, el poema prové d'aquesta terra.
Una Venus, esqueixada però triomfadora, que també em recorda la Victòria de Samotràcia.
ResponEliminaRafel,
Eliminasí que és triomfadora, molt bella.