En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

diumenge, 6 d’abril del 2014

Comprendre

Sóc constant com la pluja,
perseverant com el sol
que continua brillant
darrere el núvol que el tapa,
i obstinada
com el dia que comença.
Estimo perquè sóc constant,
sóc constant perquè estimo.

Helena BONALS

Jo sóc mandrós i voluble,
irresolt, irresoluble,
cagadubtes i inconstant,
despistat, pixa-rellisca,
gat que al caliu s'endormisca
i badallant va tirant.
Per això m'agrada tant
veure una noia garrida
que es pren l'amor i la vida
amb ganes d'anar endavant.

KRT del bloc Amb vetusta gonella


22 comentaris:

  1. Estimar i constància, són dues coses que sempre haurien d'anar juntes...

    ResponElimina
  2. Sí, Carme, com ho deia Shakespeare al sonet CXVI.

    ResponElimina
  3. Clar que sí Helena, hem de ser com eixos arbres que es mouen i mai no cauen, que quan un amor o una amistat semble que acaba donar-li una mica més de benzina, o qui diu amor i amistat diu tot, hem de ser constants i estimar, amb el gaudi però també amb el dolor i el desig, saber que no tot és perfecte, però hem de seguir i si pot ser amb joia o amb il·lusió, millor dit, tenint una xicoteta dosi d'esperança, que és el poder simbòlic més fort de tots, el món, nosaltres eixirem sempre endavant, fins i tot eixirà aquell qui no ho vulga, que tindrà una solució a la carta i sols i només apta per a ell mateix, individualitzada.

    Una forta abraçada

    Vicent

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quins ànims, Vicent! És veritat que, amb el temps, tothom se'n pot acabar sortint.

      Elimina
  4. Estimar ha de ser constant, això és una gran veritat. L'amor s'ha de cuidar dia a dia.
    Petonets.

    ResponElimina
  5. Bona definició, decidida i clara. Per molts anys.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Olga,
      això voldria jo, que fos per molts anys, per sempre.

      Elimina
  6. Respostes
    1. Moltes gràcies, Glòria! És rodó perquè les imatges són metereològiques totes.

      Elimina
  7. Estimació i constància. Molt ben definit.
    Si hi afegim comprensió i tendresa... però això ja entra en el pack de l'amor.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Xavier,
      amb "comprendre" vull referir-me al voler entendre per què sóc així de constant.

      Elimina
  8. Jo sóc mandrós i voluble,
    irresolt, irresoluble,
    cagadubtes i inconstant,
    despistat, pixa-rellisca,
    gat que al caliu s’endormisca
    i badallant va tirant.
    Per això m’agrada tant
    veure una noia garrida
    que es pren l’amor i la vida
    amb ganes d’anar endavant.

    Petons!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ramon, brillantíssim aquest poema! I rimat i tot. L'he penjat al costat del meu. "pixa-rellisca", què vol dir? "garrida" sí que sé què vol dir! M'agrada haver-te suggerit un poema com aquest!

      Elimina
    2. Em fas un honor, elevant-me als altars!
      "Pixa-rellisca" com a adjectiu, me l'he inventat jo. Forma par d'una locució o frase feta: "això sembla Can Pixa-Rellisca" (o "Can Pixa-i-Rellisca"), que vindria a ser com "Can Seixanta", és a dir, un desgavell. Adjectivat, vol dir això: que sóc dispers, despistat, desmanegat, desgavellat, caòtic... Poc de fiar, vaja: tota una arracada!

      Elimina
  9. No defageixis, vas ben encaminada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gemma,
      espero no defallir pas. Però encara sóc mig del sol, mig de la lluna!

      Elimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...