En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dimecres, 1 de gener del 2014

Si

Si no recordes
quan va néixer la rosa,
l'instant precís,
no ets enamorada,
ni tan sols ho seràs.

Si el teu amor
no es reconeix als versos,
en l'inefable,
és que no estimes,
és que no ho has fet mai.

Helena Bonals


Si recordes
el desplegament del pètal
com si fos l'únic,
l'amor t'acompanya i
et filtra la claror de cada objecte.

Posa'l entre les línies
de cada vers
i et creixerà endins
arrelant en tu
amb persistència.

Carme Rosanas

18 comentaris:

  1. Si recordes
    el desplegament del pètal
    com su fos l'únic,
    l'amor t'acompanya i
    et filtra la claror de cada objecte.

    Posa'l entre les línies
    De cada vers
    I et creixerà endins
    Arrelant en tu
    Amb persistència.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Com m'embadaleixen els teus versos, Carme! Els meus són força literals, però m'han sortit així! L'afegeixo, si m'ho permets.

      Elimina
    2. Helena, gràcies per afegir-lo. Jo sovint trobo els meus versos massa literals i per això em fa molta gràcia que tu també ho diguis. :)

      Tinc una mena de deformació professional en buscar una manera afirmativa de dir les coses. La teva idea de fons m'agrada molt, però jo la visc d'aquesta altra manera i m'ha fet il·lusió, això positivitzar-la, o sigui fer-la afirmativa, com el revelat d'un negatiu de foto. Revelar un poema amb un altre poema... no se m'havia acudit mai.

      Tota la idea és teva, Helena, però gaudeixo dels diàlegs, poètics.

      Aquest cap de setmana inauguro els posts de Diàleg poètic al meu blog. En tenia programat un de fa uns dies i ara acabo de programar aquest. M'enduc, jo també els dos poemes al meu blog.
      Gràcies i una abraçada.

      Elimina
    3. Carme,
      ja tinc ganes de veure aquests posts de Diàleg poètic!

      Elimina
  2. Molt bonics tots dos!!!

    I de la rosa del pur romanticisme a la del compromís social. " Ella renia una rosa, una rosa de paper...."

    b7s i molt bon any a les dues!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Joana,
      de qui és aquest passatge de compromís social?

      Molt bon any, de nou!

      Elimina
    2. El recordo del blog de la Glòria! http://elglobosblog.blogspot.com.es/2013/04/canco-de-la-rosa-de-paper-de-v-andres.html

      M'agrada molt, per ser enamorada cal memòria i per estimar transmetre-ho.

      Elimina
  3. Demà, amb el vostre permís, els recitaré a l'Hospital de Tàrrega. Preciosos...m'heu esborronat.

    Bon any, Muses! :-)

    ResponElimina
  4. Jo diria més al teu poema, el primer, que si no brillen els ulls per la follia difícilment sentirem l'amor. L'amor és la follia més preciosa.
    Dos bonics poemes que diuen molt sobre l'amor, que ho és d'inefable.

    Vicent

    ResponElimina
    Respostes
    1. Vicent,
      Margarit diu alguna cosa així com que ets desgraciat si no veus el somriure d'una puta en els ulls de l'altra. M'hi has fet pensar.

      Elimina
  5. Genials els comentaris que susciten els teus-vostres poemes en els lectors. Us n'heu de sentir íntimament satisfetes, i és la poesia que s'alimenta ella mateixa.
    Bon començament d'any.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, Olga, això mateix he pensat jo, bon començament d'any!

      Elimina
  6. Respostes
    1. Jordi,
      sense el positiu que ha fet la Carme del meu negatiu, no seria immilllorable!

      Elimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...