En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res. —Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)
dijous, 30 de gener del 2014
El poema com a joia
Com una bona creació,
dius el màxim amb
les mínimes paraules.
La plata de la lluna,
l'or del sol.
Les pedres cristal·lines,
el que és matusser.
Aquell poema joliu de
l'orfebre del pensament.
Com un orfebre, que fa filigranes, a vegades treballem els poemes, amb els mots més acurats, altres cops els traiem de dins com una gallina fa un ou, sense pensar-hi gaire i pot tenir, també, la força de les emocions i de l'autenticitat.
Dir les màximes coses possibles amb les menys paraules possibles, però això només és possible amb la connexió amb el màgic, amb digues-li inconscient col·lectiu o el mateix inconscient o si vols, alguns l'anomenen Déu. el déu de les paraules que no són més que sentiments, tot i la seua taca de tinta.
Helena, molt bonic. Tenia un amic poeta a qui li dedicaren aquestes paraules teues del darrer vers. Era per a tots nosaltres l'orfebre de l'amor. Ara ja no hi és entre nosaltres, però sempre hi serà als nostres records i als poemes que ens ha deixat. les seues joies. Moltes gràcies helena, el teu poema m'ha portat fins a ell!!!
Enginyera de paraules,
ResponEliminaescrius amb llum de sol
sobre paper de lluna.
Fita
xavier pujol,
Eliminam'afalagues!
Diuen que les joies tenen càrrega afectiva perquè es passegen per la nostra pell, els bons poemes ho fan pel cor i l'ànima.
ResponEliminaQue maco, Sílvia!
EliminaCom un orfebre, que fa filigranes, a vegades treballem els poemes, amb els mots més acurats, altres cops els traiem de dins com una gallina fa un ou, sense pensar-hi gaire i pot tenir, també, la força de les emocions i de l'autenticitat.
ResponEliminaCarme,
Eliminam'agraden tots dos tipus de poema.
Dir les màximes coses possibles amb les menys paraules possibles, però això només és possible amb la connexió amb el màgic, amb digues-li inconscient col·lectiu o el mateix inconscient o si vols, alguns l'anomenen Déu. el déu de les paraules que no són més que sentiments, tot i la seua taca de tinta.
ResponEliminaUna abraçada ben catalano-valenciana
Vicent
Que les paraules són sentiments és el que tot poeta ha de creure, Vicent!
EliminaLa paraula com un brillant polit, amb totes les seves facetes.
ResponEliminaQuina imatge més bona, Olga, te la robaria per al meu poema!
ResponEliminaHelena, molt bonic. Tenia un amic poeta a qui li dedicaren aquestes paraules teues del darrer vers. Era per a tots nosaltres l'orfebre de l'amor. Ara ja no hi és entre nosaltres, però sempre hi serà als nostres records i als poemes que ens ha deixat. les seues joies. Moltes gràcies helena, el teu poema m'ha portat fins a ell!!!
ResponEliminaJoana,
Eliminano és gaire original, el darrer vers, però és efectiu, com es veu en el teu amic poeta.