Quan el mot és vida, hi batega la ploma a l'espill del vers.
Ho he compartit al meu blog pensant en el recital d'ahir. Ara passe al teu i veig que també tu i tots aquells que s'estimen la poesia hi van ser d'alguna manera.
I tenim molta sort els que som d'aquesta època de la Història per poder publicar gratuÏtament, l'art, la poesia, la ciència, la cultura s'ha democratitzat i de quina manera, coses negatives? Els hi ha també, però aprofitem-nos de les positives, per l'amor de Déu.
El vent fa gronxar
ResponEliminaa les ones
tots els poemes
que encara no s'han escrit.
Fita
M'agrada molt, Xavier. Bona síntesi i més líric que no pas jo.
EliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaQuan el mot és vida, hi batega la ploma a l'espill del vers.
ResponEliminaHo he compartit al meu blog pensant en el recital d'ahir. Ara passe al teu i veig que també tu i tots aquells que s'estimen la poesia hi van ser d'alguna manera.
Petonents des de l'espill
Vas fer un recital, ahir, Joana? El Jordi el presento jo el proper 7 de març a la meva biblioteca! Ja t'enviaré la invitació.
EliminaDes d'ací la meua més sincera enhorabona a tots dos, que vaja molt bé
ResponEliminaGràcies, Joana! Aquestes coses són mitja vida.
ResponEliminaAvui les ones de llevant gronxaven els barcos i els feien anar com una ploma: versos escrits a l'aigua.
ResponEliminaOlga,
Eliminamolt maco!
Aquest full en blanc, l'has d'omplir amb molts versos, Helena !!
ResponEliminaTants versos com pugui, Artur!
EliminaQue no pari mai de bufar aquest vent que arrossega la teva ploma. M'agrada molt aquesta impremta amb tots els poemes del món!
ResponEliminaA mi també m'agrada molt de veure-ho així, Sílvia! Sempre endavant, amb infinites possibilitats.
EliminaTot i que sempre hem de donar lloc a la incompletud i a la impossibilitat d'alguna cosa, publicar és això que tu dius, un lloc on tot és possible.
ResponEliminaVicent
I tenim molta sort els que som d'aquesta època de la Història per poder publicar gratuÏtament, l'art, la poesia, la ciència, la cultura s'ha democratitzat i de quina manera, coses negatives? Els hi ha també, però aprofitem-nos de les positives, per l'amor de Déu.
EliminaVicent
Vicent,
ResponEliminala democratització de l'art, els blocs, m'han salvat la vida! Estic molt agraïda a qui em va obrir el primer bloc.
Efectivament i creu-me, a mi també m'ha salvat la vida la xarxa.
ResponEliminaJa som dos.
Una abraçada des d'un racó del nostre domini lingüístic
Vicent
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaUna confiança d'anar endavant que ens dóna el teu poema... gràcies!
ResponEliminaCarme,
ResponEliminasí, és molt optimista, aquest poema!