En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res. —Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)
dimarts, 28 de gener del 2014
William Morris
No publiqueu cap poema
que no creieu que és bell,
o cap poema
que no sapigueu que és útil.
Poesia romàntica, la tens,
poesia social, la vols.
Com plaer i goig.
Útil... Em fas pensar... Útil, només pel fet d'escriure'l ja ho és... Per qui l'escriu... A vegades ens pensem que és bell i després caviem d'opinió a vegades no ens agrada, al moment i després sí.
Carme, us faig pensar perquè això és el pensament de William Morris, "No tingueu res a casa que no sapigueu que és útil, o no creieu que és bell". El que seria bo és tenir-ho tot, però jo crec en el divorci bellesa-utilitat.
Ei! Doncs jo no hi crec gens en aquest divorci, sinó tot el contrari. La bellesa també la trobo en la funcionalitat, moltes vegades. No sempre evidentment. I la bellesa sempre és útil només pel fet de ser bella.
Crec que William Morris, a més a més de dir això que ens expliques, també creia en aquest matrimoni d'utilitat i bellesa. Però tampoc sóc gaire coneixedora, vaig llegir un llibre seu que parlava molt de l'artesania com a objecte que reunia les dues coses.
Les coses que són inútils o lletges també ens són útils per saber que no les volem. No descarto res d'entrada, si no em fa cap efecte, llavors sí, ho oblido. I quan publico no sóc gens objectiva i coses que de vegades penso que són horribles hi ha algú que li agraden. M'has fet pensar, amb aquest poema!!
En Feliu Ventura, diu que "a vegades cal fer cançó-denúncia, perquè d'altres fan cançó-renúncia". En la poesia també és així? S'han de fer poemes útils per compensar poemes inútils? Helena, diria que aquest poema, planteja més preguntes que respostes. És bo! Fita
Tenir i voler com tenir i ser, són una contradicció que a mi m'agrada dir paradoxal pel de miracle que conté, la poesia sempre té quelcom més tant si és social com d'amor, quelcom que no es pot mesurar, quelcom que és viu, l'ànima, l'essència o el símptoma d'una vida, la vida d'una vida.
Una abraçada des d'un racó del nostre domini lingüístic
Útil... Em fas pensar... Útil, només pel fet d'escriure'l ja ho és... Per qui l'escriu...
ResponEliminaA vegades ens pensem que és bell i després caviem d'opinió a vegades no ens agrada, al moment i després sí.
Em sembla complex...
Carme,
Eliminaus faig pensar perquè això és el pensament de William Morris, "No tingueu res a casa que no sapigueu que és útil, o no creieu que és bell". El que seria bo és tenir-ho tot, però jo crec en el divorci bellesa-utilitat.
Ei! Doncs jo no hi crec gens en aquest divorci, sinó tot el contrari. La bellesa també la trobo en la funcionalitat, moltes vegades. No sempre evidentment. I la bellesa sempre és útil només pel fet de ser bella.
EliminaCrec que William Morris, a més a més de dir això que ens expliques, també creia en aquest matrimoni d'utilitat i bellesa. Però tampoc sóc gaire coneixedora, vaig llegir un llibre seu que parlava molt de l'artesania com a objecte que reunia les dues coses.
Les coses que són inútils o lletges també ens són útils per saber que no les volem. No descarto res d'entrada, si no em fa cap efecte, llavors sí, ho oblido. I quan publico no sóc gens objectiva i coses que de vegades penso que són horribles hi ha algú que li agraden. M'has fet pensar, amb aquest poema!!
ResponEliminaSílvia,
Eliminaet passa com a la Carme i a mi. A vegades crec en el que publico, d'altres m'hi feu creure vosaltres.
En Feliu Ventura, diu que
ResponElimina"a vegades cal fer cançó-denúncia,
perquè d'altres fan cançó-renúncia".
En la poesia també és així?
S'han de fer poemes útils
per compensar poemes inútils?
Helena, diria que aquest poema, planteja més preguntes que respostes. És bo!
Fita
xavier,
Eliminaés la dicotomia clàssica poesia lírica-poesia social. M'agrada que us hagi fet pensar!
Jo no sé què dir, Helena, crec que ja t'ho han dit tot!!
ResponEliminaNanit, guapa!!!
Joana,
Eliminano passa res!
Tenir i voler com tenir i ser, són una contradicció que a mi m'agrada dir paradoxal pel de miracle que conté, la poesia sempre té quelcom més tant si és social com d'amor, quelcom que no es pot mesurar, quelcom que és viu, l'ànima, l'essència o el símptoma d'una vida, la vida d'una vida.
ResponEliminaUna abraçada des d'un racó del nostre domini lingüístic
Vicent
"Tenir i voler com tenir i ser", ho dius molt bé, Vicent!
Elimina