De vegades creiem escriure per viure el que no hem pogut viure, o el que ens agradaria viure. Però encara en aquest cas la vida és al darrera de la literatura, donant-li l'escalf i l'alè que necessita per caminar, o per volar. Sí, també ens inspirem en el que altres han escrit per escriure nosaltres, però en aquest cas, si s'encén la guspira, és perquè hem tocat el repeu de vida en què l'altre escriptor va erigir el seu artefacte literari. Que tinguis un brillant i vital 2014!
La realitat, la vida, les coses com són, per força han de tenir una gran influència en nosaltres... sinó, no seríem d'aquest món.
ResponEliminaHo entenc molt bé... és exactament el que em passa a mi.
Bona entrada d'any, Helena.
Carme,
ResponEliminaintel·ligent ho ets, sempre m'entens!
De vegades creiem escriure per viure el que no hem pogut viure, o el que ens agradaria viure. Però encara en aquest cas la vida és al darrera de la literatura, donant-li l'escalf i l'alè que necessita per caminar, o per volar. Sí, també ens inspirem en el que altres han escrit per escriure nosaltres, però en aquest cas, si s'encén la guspira, és perquè hem tocat el repeu de vida en què l'altre escriptor va erigir el seu artefacte literari.
ResponEliminaQue tinguis un brillant i vital 2014!
Això, Eduard, un any nou molt brillant i també vital!
EliminaBon Any , Helena !!....i que el proper any, sigui ben relatat pels teus versos !!
ResponEliminaUna abraçada !!
Bon any, Artur! Procuraré seguir la vena.
EliminaEscriviure! Que sigui perdurable és una loteria.
ResponEliminaBona entrada d'any, Helena.
És veritat, és una loteria, Sílvia, que sol arribar quan hom és mort!
Elimina