També podria ser que fos fum fet núvols, perquè aquest color dels núvols podria ser la pol·lució de Barcelona, però igualment sigui com sigui, el teu haikú m'agrada molt. Xiprers com flames... bellugadisses.
Gràcies, Carme. Això dels xiprers com flames no és nou en mi, és com jo interpreto els xiprers de Van Gogh. I la lluna em sembla més de gel que no pas de foc!
El vaig perdre en un pagament amb els meus escrits, havia d'haver dit que el tenia, he, he, he... I és que una persona em va ensenyar que la poesia era un valor real i vaig pagar-li part del meu anàlisi amb aquesta literatura.
També podria ser que fos fum fet núvols, perquè aquest color dels núvols podria ser la pol·lució de Barcelona, però igualment sigui com sigui, el teu haikú m'agrada molt. Xiprers com flames... bellugadisses.
ResponEliminaGràcies, Carme. Això dels xiprers com flames no és nou en mi, és com jo interpreto els xiprers de Van Gogh. I la lluna em sembla més de gel que no pas de foc!
EliminaSi per a mi la vida és el sol i per tant calent, la mort és gelada, tinc un xicotet poema que en parla de la mort i de la gelor de la mort.
ResponEliminaAbraçades
Vicent
Vicent,
Eliminaquin poema?
El vaig perdre en un pagament amb els meus escrits, havia d'haver dit que el tenia, he, he, he... I és que una persona em va ensenyar que la poesia era un valor real i vaig pagar-li part del meu anàlisi amb aquesta literatura.
EliminaUna abraçada ben catalano-valenciana
Vicent
Uns xipres com flames,
ResponEliminaque ha apagat la lluna plena.
Ansien el dia.
Jpmerch,
Eliminajo no ansio pas el dia!
La lluna tampoc.
EliminaMolt bonic, Helena
ResponEliminaM'agrada que ho diguis tu que en saps tant, Joana!
EliminaXiprers amb gana, vers la lluna apetitosa, se la mengen com un confit.
ResponEliminaFita
Molt bo, Xavier! La lluna sempre tan apetitosa, què ho deu fer?
EliminaEl xiprer connector de cel i terra, fred i calor, vida i mort.
ResponEliminaAl cap i a la fi, tot està relacionat, fins i tot els pols oposats...
MartinH,
Eliminam'agrada molt això que dius. És la meva interpretació de La nit estrellada de Van Gogh!
aquest idealisme dels xiprers,
ResponEliminasempre flamejants
Jordi,
Eliminasí que en són, d'idealistes, els xiprers! Les flames que mai no minven, que mai no moren, parafrassejant Carner, si no recordo malament.