En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

diumenge, 26 de gener de 2014

Dolça i freda

ROSANAS, Carme dins Col·lecció de moments

Xiprers com flames
vers la lluna gelada.
Núvols fets fum.

16 comentaris:

  1. També podria ser que fos fum fet núvols, perquè aquest color dels núvols podria ser la pol·lució de Barcelona, però igualment sigui com sigui, el teu haikú m'agrada molt. Xiprers com flames... bellugadisses.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Gràcies, Carme. Això dels xiprers com flames no és nou en mi, és com jo interpreto els xiprers de Van Gogh. I la lluna em sembla més de gel que no pas de foc!

      Suprimeix
  2. Si per a mi la vida és el sol i per tant calent, la mort és gelada, tinc un xicotet poema que en parla de la mort i de la gelor de la mort.

    Abraçades

    Vicent

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. El vaig perdre en un pagament amb els meus escrits, havia d'haver dit que el tenia, he, he, he... I és que una persona em va ensenyar que la poesia era un valor real i vaig pagar-li part del meu anàlisi amb aquesta literatura.

      Una abraçada ben catalano-valenciana

      Vicent

      Suprimeix
  3. Uns xipres com flames,
    que ha apagat la lluna plena.
    Ansien el dia.

    ResponSuprimeix
  4. Xiprers amb gana, vers la lluna apetitosa, se la mengen com un confit.
    Fita

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Molt bo, Xavier! La lluna sempre tan apetitosa, què ho deu fer?

      Suprimeix
  5. El xiprer connector de cel i terra, fred i calor, vida i mort.
    Al cap i a la fi, tot està relacionat, fins i tot els pols oposats...

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. MartinH,
      m'agrada molt això que dius. És la meva interpretació de La nit estrellada de Van Gogh!

      Suprimeix
  6. aquest idealisme dels xiprers,
    sempre flamejants

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Jordi,
      sí que en són, d'idealistes, els xiprers! Les flames que mai no minven, que mai no moren, parafrassejant Carner, si no recordo malament.

      Suprimeix

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...