En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)
La nit tan clarafa de vestit als arbres.Mantell brillant.
Carme,el teu poema funciona sol millor que el meu, que sense la imatge costaria d'entendre.
El Bosc té un reglametVestir d'etiqueta...Per tocar el firmament.Fita
Xavier,jo també em vull vestir d'etiqueta per tocar el firmament! Faré meu el reglament.
Nus, però ben abillats d'esteles. Nus, però sublims.
Jordi,sublim això que dius.
Sí que semblen les pues d'una pinta per escarpir el cel!
Quina paraula més maca, "escarpir", Sílvia!
Per a mi l'hivern és com un elixir que neteja, muda, pentina la vida; la deixa una altra vegada formatejada com aqutests arbres, llesta i llestos per a tornar a començar a la primavera.Vicent
"formatejada", que bo, Vicent!
Helena, l'anterior comentari anava a fer-t'ho en el seu lloc però se m'ha escorregut el ratolí.Abraçades des del barri de Russafa.Vicent
El teu poema seguit del de la Carme..... m'encanten !! Molt ben trobat ; )
Artur,ara penjo el de la Carme!
I un esbullat d'estels errants.
Olga,els estels, com els cabells, sempre s'esbullen.
影 大きな木の枝 花を描く
Joana, ets tu?
hehehe, intente ser fidel a la tradició haikera :)
Molt bona, nena!
Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...
La nit tan clara
ResponEliminafa de vestit als arbres.
Mantell brillant.
Carme,
ResponEliminael teu poema funciona sol millor que el meu, que sense la imatge costaria d'entendre.
El Bosc té un reglamet
ResponEliminaVestir d'etiqueta...
Per tocar el firmament.
Fita
Xavier,
Eliminajo també em vull vestir d'etiqueta per tocar el firmament! Faré meu el reglament.
Nus, però ben abillats d'esteles.
ResponEliminaNus, però sublims.
Jordi,
Eliminasublim això que dius.
Sí que semblen les pues d'una pinta per escarpir el cel!
ResponEliminaQuina paraula més maca, "escarpir", Sílvia!
EliminaPer a mi l'hivern és com un elixir que neteja, muda, pentina la vida; la deixa una altra vegada formatejada com aqutests arbres, llesta i llestos per a tornar a començar a la primavera.
ResponEliminaVicent
"formatejada", que bo, Vicent!
EliminaHelena, l'anterior comentari anava a fer-t'ho en el seu lloc però se m'ha escorregut el ratolí.
EliminaAbraçades des del barri de Russafa.
Vicent
El teu poema seguit del de la Carme..... m'encanten !! Molt ben trobat ; )
ResponEliminaArtur,
Eliminaara penjo el de la Carme!
I un esbullat d'estels errants.
ResponEliminaOlga,
Eliminaels estels, com els cabells, sempre s'esbullen.
影
ResponElimina大きな木の枝
花を描く
Joana,
Eliminaets tu?
hehehe, intente ser fidel a la tradició haikera :)
ResponEliminaMolt bona, nena!
ResponElimina