En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dimarts, 21 de gener de 2014

Aixecant el cap

Bosques dins Las fotos mas alucinantes

Arbres d'hivern,
nus i mudats alhora.
Cel pentinat.

Helena Bonals

La nit tan clara
fa de vestit als arbres.
Mantell brillant.

Carme Rosanas


19 comentaris:

  1. La nit tan clara
    fa de vestit als arbres.
    Mantell brillant.

    ResponElimina
  2. Carme,
    el teu poema funciona sol millor que el meu, que sense la imatge costaria d'entendre.

    ResponElimina
  3. El Bosc té un reglamet
    Vestir d'etiqueta...
    Per tocar el firmament.

    Fita

    ResponElimina
    Respostes
    1. Xavier,
      jo també em vull vestir d'etiqueta per tocar el firmament! Faré meu el reglament.

      Elimina
  4. Nus, però ben abillats d'esteles.
    Nus, però sublims.

    ResponElimina
  5. Sí que semblen les pues d'una pinta per escarpir el cel!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quina paraula més maca, "escarpir", Sílvia!

      Elimina
  6. Per a mi l'hivern és com un elixir que neteja, muda, pentina la vida; la deixa una altra vegada formatejada com aqutests arbres, llesta i llestos per a tornar a començar a la primavera.

    Vicent

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena, l'anterior comentari anava a fer-t'ho en el seu lloc però se m'ha escorregut el ratolí.

      Abraçades des del barri de Russafa.

      Vicent

      Elimina
  7. El teu poema seguit del de la Carme..... m'encanten !! Molt ben trobat ; )

    ResponElimina
  8. Respostes
    1. Olga,
      els estels, com els cabells, sempre s'esbullen.

      Elimina
  9. hehehe, intente ser fidel a la tradició haikera :)

    ResponElimina