En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dilluns, 20 de gener del 2014

Brossa95 95è aniversari Joan Brossa: Joc brossià

Si eres una onada, series el meu joc favorit.
Si m'estimaves sempre, series la plenitud.
Si eres una manera de parlar, series el diàleg.
Si ploraves inquiteta, et buscaria i no et trobaria.

Fragment del poema "Tu" de Joan Brossa dins el bloc Antaviana

Si eres un poema voldria saber-te de memòria.
Si eres un llapis no t'esborraria pas.
Si fossis un llibre voldria ser el punt entre les teves pàgines.
Si et diguessis Joan Brossa no aniries a les escombraries.

22 comentaris:

  1. Respostes
    1. Jordi,
      el punt que diu que esperes continuar viva per continuar llegint.

      Elimina
  2. Un poema a favor de la conservació i el record, m'agrada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Conservadora i transgressora alhora

      Elimina
    2. Un altre cop ho has adivinat, Sílvia.

      Elimina
    3. Efectivament, és un sentiment que compartisc i que també he pensat alguna vegada.

      Vicent

      Elimina
  3. M'encanta aquest tipus de jocs, Helena!!!

    ResponElimina
  4. Genia, preciós! En Brossa estaria content! Moltes gràcies!

    ResponElimina
  5. Molt bé, Helena, a veure si jo també m'ho afegeixo...

    ResponElimina
  6. El nus gordià perfecte, un llapis, un poema, un llibre i una persona. Jo tampoc no llançaria a Joan Brossa a les escombraries. Sabies que Joan Brossa deia que no hi ha cosa més útil que les coses inútils? Era un gran home, un home de bé, que havia sentit, que havia escrit i que havia viscut.

    Una abraçada des del barri de Russafa de València

    Vicent

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si no recorde malament la dita era més llarga, però venia a dir: No hi ha cosa més útil que allò inútil.

      Vicent

      Elimina
    2. Una amiga meva diu al whatsapp que només és en actiu en les hores d'oci, Vicent!

      Elimina
  7. Potser no té a veure amb el poema però se m'acut:
    Si eres un poeta, escriuries per demà.
    L'acte d'escriure en sí ja té aquesta voluntat de perdurar en el temps.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Consol,
      molt ben trobat. Jo no és que vulgui perdurar jo, però sí els meus poemes.

      Elimina
  8. Molt bo!
    Si fossis un poema, series visual (fàcil, ho sé).

    ResponElimina
    Respostes
    1. No tan fàcil, Gemma, té relació amb l'altre bloc meu.

      Elimina
  9. Si fossis un poema,
    voldria ser un vers
    en el seu si.
    Si fossis un llapis,
    voldria ser el traç
    del seu camí.
    Si fossis un llibre,
    voldria llegir-te
    des de dins.
    Si fossis Joan Brossa
    t’estudiaria
    des del silenci.
    Si fossis un arbre,
    t’escriuria un poema
    amb el vell llapis,
    dins d’un llibre
    de Joan Brossa.
    Si fossis una flor,
    si fossis una flor...
    que bella que seria.
    Si fossis una llavor,
    et sembraria,
    i en créixer,
    el llegiria el poema escrit
    a llapis al llibre
    d’en Joan Brossa.
    Si fossis l’univers,
    jo mai t’acabaria...

    ResponElimina
  10. qui sap si...
    t'ha quedat molt millor que no pas a mi! Benvingut al meu bloc!

    ResponElimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...