En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dijous, 16 de gener de 2014

Blanc trencat

El fred és viu
i gelat, però el sol és
ja primavera.

[inspirat en un haiku japonès de Bashô Matsuo]

15 comentaris:

  1. Jo associe el fred a la mort, tot i que em fa molta vida fer-me de bon matí una dutxa amb aigua gelada, de fet el fred és per a moltes persones la representació de l'activitat i de fet a mi em la dóna.
    I el sol estic plenament amb tu i amb el teu poema que és el començament de la vida, de la joia, tot i ser aquesta una manifestació de la histèria, però també holísticament de tot, de la Història.

    Una abraçada

    Vicent

    ResponElimina
    Respostes
    1. Vicent,
      histèria i història són relacionades??? Ara sí que t'has quedat amb mi!

      Elimina
    2. I tant que estan relacionades, de fet una metonimia mai no és per casualitat, se m'acudeix la pregunta histèrica que crea la Història i la seua dialèctica: Què vol la mare? Què vol una dona? Què sent una dona? To be or not to be?

      Pensa't-ho.

      Una abraçada ben histèrica per la meua part, he, he, he...

      Vicent

      Elimina
  2. L'hivern i la fred
    són parella de fet:
    infantaran la primavera...
    Que sigui curta l'espera!

    Fita
    (Inspirat en un poema de la Bonals)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Xavier,
      l'hivern i la fred, o bé el fred? És que l'hivern no vol ser homosexual?

      Elimina
    2. En algunes comarques catalanes la fred és femení.
      Sóc partidari de que l'hivern, la primavera i qui vulgui, estimi com vulgui.

      L'hivern i el fred han fet l'amor.
      Impacient s'espera
      la primavera.

      Fita

      Elimina
    3. Xavier,
      l'amor també pot ser femení, si no digues-li-ho al Jordi!

      Elimina
  3. De la claror,
    primavera que ve
    fem esperança.

    Carme.
    Faré com em Xavier també
    (Inspirat en un poema de la Bonals) :)

    ResponElimina
  4. De primavera,
    sol més gran que el de Basho,
    el teu sol s'alça.
    (inspirat en un poema de la Bonals)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jordi,
      no m'hi he inspirat, l'he parafrasejat, i pràcticament l'he plagiat! O sigui que de Bonals gens, i de "sol més gran" encara menys!

      Elimina
  5. Doncs, jo com que no conec el Basho, em quedo amb el poema Bonals!

    ResponElimina
  6. És un negatiu del meu poema, sobre la tardor que ve, Sílvia.

    ResponElimina
  7. que maco Helena! Desitjo tan aquesta primavera..... :)

    ResponElimina