En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)
Oh, bon símil! Records càlids per fer foc nou.
És un bon símil, però no mata, Sílvia!
Els records són molt importants, jo me'n recorde d'eixos dies de molt de fred i tota la família a la llar de foc, és una de les sensacions més plaents de la vida.Vicent
Vicent,jo també associo coses positives a una llar de foc. És fascinant d'observar les flames.
Un diàleg per a recordar.
Sí, Consol, ha donat molt de si, el diàleg.
:D. Gràcies!!!
Gràcies a tu, Carme!
Col·laboració per a mantenir encesa la llar de la creativitat :) Què bé tornar a entrar ací i veure un poema teu i una aquarel·la de Carme.Llar és una paraula que sempre que li l'escoltava a mon pare o als meus avis tenia un "nosequè" atàvic, antic, i sempre càlid...:)
Una llar, Ximo, és el que no tothom té.
Cert, ben cert el poema. Aquests dies en parlem amb amigues: hem desat pels dies freds i trobem petits calius molt endins nostre.
Olga,és autobiogràfic! El record té molta relació amb el que hom anhela en el futur, moltes vegades.
Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...
Oh, bon símil! Records càlids per fer foc nou.
ResponEliminaÉs un bon símil, però no mata, Sílvia!
EliminaEls records són molt importants, jo me'n recorde d'eixos dies de molt de fred i tota la família a la llar de foc, és una de les sensacions més plaents de la vida.
ResponEliminaVicent
Vicent,
Eliminajo també associo coses positives a una llar de foc. És fascinant d'observar les flames.
Un diàleg per a recordar.
ResponEliminaSí, Consol, ha donat molt de si, el diàleg.
Elimina:D. Gràcies!!!
ResponEliminaGràcies a tu, Carme!
EliminaCol·laboració per a mantenir encesa la llar de la creativitat :) Què bé tornar a entrar ací i veure un poema teu i una aquarel·la de Carme.
ResponEliminaLlar és una paraula que sempre que li l'escoltava a mon pare o als meus avis tenia un "nosequè" atàvic, antic, i sempre càlid...
:)
Una llar, Ximo, és el que no tothom té.
EliminaCert, ben cert el poema. Aquests dies en parlem amb amigues: hem desat pels dies freds i trobem petits calius molt endins nostre.
ResponEliminaOlga,
Eliminaés autobiogràfic! El record té molta relació amb el que hom anhela en el futur, moltes vegades.