Sí, Joana, molt cru és l'oblit. Un poema de Villatoro que vaig veure fullejant l'altre dia venia a dir que, entre la hipocresia de la mentida i el mal que fa la impertinència, hi ha la virtut del silenci. Genial.
Penso que no tracta pas de no assabentar-se'n, no crec que el poema de l'Helena vagi per aquí, per dissimular o per mentir. Crec que parla de la manera d'explicar e l que sentim, fent el bé, com diu el títol, i no el mal.
Carme, imagine que no m'has entés. Jo en cap moment he dit pensat que el poema d'Helena ens porte a la mentira o a dissimular. Simplement pense que és milor no assabentar-se'n, no conèixer gent que no sap el que és l'estima o que porta l'odi per bandera. I el haiku, com Helena ja sap molt bé, tot i que no segueix les directrius del poema, l'he pensat ací i com moltes vegades he fet l'he escrit ací abans de passar-lo al meu bloc. B7s a les dues
Estic totalment d'acord amb el teu haikú. Cru és l'oblit. Realment és així.
Potser no t'havia entès bé. He dit això, perquè jo penso que sempre és millor d'assabentar-se del que hi ha, sigui el que sigui, que no pas, anar perdut. Besets, també per a tu, Joana.
Fer el bé i fer l'amor, sempre! Tot i que a mi també m'ha passat moltes vegades que m'han confós aquesta "bona forma" amb la hipocresia o falta de sinceritat. I no és així, simplement és una manera de no voler fer mal que em surt inconscientment.
Savis propòsits. Als catorze anys em vaig proposar somriure a la gent, perquè sempre feia cara seriosa. Tampoc és que vagi rient tot el dia com un babau, perquè no em surt de dins, però com tu dius, la forma és important.
Es fàcil confondre les bones intencions amb la hipocresia. Especialment els que ja estan escarmentats. De tota manera penso com tu, Helena, la forma és important.
Tens molta raó, les bones maneres no les hem de perdre, cal anar en compte en lacomunicació, però sense deixar d'amagar la veritat del que es vol expressar.
Si somrius per fora, encara que només sigui una mica, el cor també ho fa per dins, encara que no en tingui ganes. I els receptors del teu somriure ho agrairan. Fita
xavier pujol, l'exterior té molt a veure amb l'interior moltes vegades! Espriu deia alguna cosa així com que si no podíem estimar almenys fóssim piadosos i complaents. Ets molt benvingut!
Jo solc ser amable gairebé sempre, el que passa és que intente evitar les persones manipuladores, de les que no em deixe manipular o els normòpates que frueixen manant i normalment solen rebaixar-nos i els evite i si no puc evitar-los els pose barreres dialèctiques per a que em deixen en paus, però amb vosaltres, ja vos tinc ben escollits, no tinc cap problema, sou persones dignes, que és el que dóna gust, fins i tot un normòpata ho pot ser, si deixa amb nosaltres i en el terreny de l'amistat la seua dèria per manar i per posar-se damunt de nosaltres.
Vols dir? De benintencionats l'infern n'és ple.
ResponEliminaJosep,
Eliminano és una bona intenció, com una bona persona, sinó una persona bona, que no és el mateix.
És molt difícil donar-se a totes hores, per no dir impossible, però és veritat que l'amabilitat quasi sempre recompensa, a l'entorn i a u mateix.
ResponEliminaI la bondat, encara que molts la menystenen, és la clau per a no perdre's en els laberints de la por.
Ximo,
Eliminaper això m'agrada de fer sempre crítiques en positiu, cercant tot el bo que puc trobar en un poema, en un llibre, en una obra d'art.
Sí , Helena, millor no assabentar-se'n. Et deixe un haiku relacionat. Abraçades
ResponEliminaCru és l'oblit
quan l'estima s'ha fos
dolça en la mort.
Sí, Joana, molt cru és l'oblit. Un poema de Villatoro que vaig veure fullejant l'altre dia venia a dir que, entre la hipocresia de la mentida i el mal que fa la impertinència, hi ha la virtut del silenci. Genial.
EliminaTornaré a jugar a les frases afirmatives...
ResponEliminaDigues, només
Tot el que sents, ben cert.
Sigues cordial.
Ofereix en somriures,
Allò que vols donar.
Els teus versos afirmatius ho són molt, d'afirmatius, Carme. Exactament el que estic dient.
EliminaM'agrada que es corresponguin, "exactament", com dius, perquè és el que buscava. :)
EliminaPenso que no tracta pas de no assabentar-se'n, no crec que el poema de l'Helena vagi per aquí, per dissimular o per mentir. Crec que parla de la manera d'explicar e l que sentim, fent el bé, com diu el títol, i no el mal.
ResponEliminaVaig tenir una mala experiència, o més d'una, Carme, en aquest sentit. D'això serveix l'experiència!
EliminaCarme, imagine que no m'has entés. Jo en cap moment he dit pensat que el poema d'Helena ens porte a la mentira o a dissimular. Simplement pense que és milor no assabentar-se'n, no conèixer gent que no sap el que és l'estima o que porta l'odi per bandera. I el haiku, com Helena ja sap molt bé, tot i que no segueix les directrius del poema, l'he pensat ací i com moltes vegades he fet l'he escrit ací abans de passar-lo al meu bloc. B7s a les dues
ResponEliminaEstic totalment d'acord amb el teu haikú. Cru és l'oblit. Realment és així.
EliminaPotser no t'havia entès bé. He dit això, perquè jo penso que sempre és millor d'assabentar-se del que hi ha, sigui el que sigui, que no pas, anar perdut. Besets, també per a tu, Joana.
Fer el bé i fer l'amor, sempre! Tot i que a mi també m'ha passat moltes vegades que m'han confós aquesta "bona forma" amb la hipocresia o falta de sinceritat. I no és així, simplement és una manera de no voler fer mal que em surt inconscientment.
ResponEliminaSílvia,
Eliminaés veritat que sempre, sempre, sempre ets positiva, això s'agraeix molt!
Suposo que es pot ser sincer i amable. Crec que en l'amor allò que fa més mal és l'engany i la incertesa.
ResponEliminaConsol,
Eliminala sinceritat no és renyida amb la delicadesa, però som humans i ens equivoquem.
Savis propòsits. Als catorze anys em vaig proposar somriure a la gent, perquè sempre feia cara seriosa. Tampoc és que vagi rient tot el dia com un babau, perquè no em surt de dins, però com tu dius, la forma és important.
ResponEliminaOlga,
Eliminaa mi algú m'ha dit alguna vegada que somric massa. Però, per exemple, mai arrugo el front!
Es fàcil confondre les bones intencions amb la hipocresia. Especialment els que ja estan escarmentats. De tota manera penso com tu, Helena, la forma és important.
ResponEliminaGlòria,
Eliminala forma, com li he dit a la Joana, és a vegades saber callar.
Tens molta raó, les bones maneres no les hem de perdre, cal anar en compte en lacomunicació, però sense deixar d'amagar la veritat del que es vol expressar.
ResponEliminaQuin equilibri més difícil,oi, Gemma?
EliminaSi somrius per fora, encara que només sigui una mica,
ResponEliminael cor també ho fa per dins, encara que no en tingui ganes.
I els receptors del teu somriure ho agrairan.
Fita
xavier pujol,
Eliminal'exterior té molt a veure amb l'interior moltes vegades! Espriu deia alguna cosa així com que si no podíem estimar almenys fóssim piadosos i complaents.
Ets molt benvingut!
Jo solc ser amable gairebé sempre, el que passa és que intente evitar les persones manipuladores, de les que no em deixe manipular o els normòpates que frueixen manant i normalment solen rebaixar-nos i els evite i si no puc evitar-los els pose barreres dialèctiques per a que em deixen en paus, però amb vosaltres, ja vos tinc ben escollits, no tinc cap problema, sou persones dignes, que és el que dóna gust, fins i tot un normòpata ho pot ser, si deixa amb nosaltres i en el terreny de l'amistat la seua dèria per manar i per posar-se damunt de nosaltres.
ResponEliminaUna abraçada catalana
Vicent
Vicent,
ResponEliminaés veritat que no costa gaire d'estar bé amb gairebé tothom!