En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

divendres, 24 de gener de 2014

Contenció

No sóc una cascada d'aigua salvatge,
ni una muntanya nevada exuberant.
Vull ser més aviat
com la Toscana  italiana,
feta de turons, camps i arbres,
el paisatge més bell del món.

24 comentaris:

  1. He trobat verds que en són. Els miro, extasiada...

    Bon dia, nena!

    ResponElimina
    Respostes
    1. cantireta,
      els verds de la Toscana sí que en són, de verds!

      Elimina
  2. Te'l manllevaré, si vols. Per posar-lo a l'altre blog, amb el teu permís.

    ResponElimina
  3. M'agrada la teva contenció perquè conté bellesa!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Això provo de fer, Sílvia! Moltes gràcies!

      Elimina
  4. A mesura humana, d'una bellesa accessible, de composició seductora, d'una dolcesa que amara endins... Qui no voldria ser com la Toscana?

    ResponElimina
    Respostes
    1. La Toscana, Florència, Siena... són insuperables, Carme!

      Elimina
  5. Jo crec que sempre hem de fer amb nosaltres mateixos com la mare, de fet totes les dones sou mares i jo m'atreviria a dir que tots els homes, homes i dones del món ho som, tot i que puga semblar reïvindicatiu no ho és, i m'atreviria a dir que hem de dir-nos un "m'agrada perquè és meu" o un "m'agrada perquè sóc jo", tant se val siguem o ens veiem llejos o bonics, bons o roïns, alts o baixos, rics o pobres, intel·ligents o massa acovardats, etc.

    Una abraçada carinyosa des del barri de Russafa de la ciutat de València

    Vicent

    ResponElimina
    Respostes
    1. Vicent,
      diuen que per ser feliç has de voler ser el que tu ets!

      Elimina
  6. Un lirisme contingut molt proper al de Riba com m'ha dit un pardalet :)

    Molt bonic, Helena, més que no bonic, sublim. Enhorabona!!!

    ResponElimina
  7. Fa molts anys que no trepitjo la Toscana, des dels 16 anys! El teu poema m'hi apropa, bellesa robada :)

    ResponElimina
  8. Jo també, Gemma, des dels 16 anys amb l'institut! Bellesa robada!

    ResponElimina
  9. Bellesa per conéixer la de la Toscana, però bellesa que vaig coneixent en tu mentre serenament en cultives.

    ResponElimina
  10. GEMMA,
    m'agrada que em comparis amb la Toscana!

    ResponElimina
  11. És difícil estar en desacord amb un bell poema. Però és que aquest a més de rodó, no em pot semblar més encertat: la Toscana és la regió més bella i equilibrada del món, al meu parer també. I jo aspiro a ser com ella.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Eduard,
      i jo aspiro a escriure tan bé com tu!

      Elimina
  12. Amb permís de l'Empordà que es mira el Canigó des de lluny i que dorm vora el foc en rebre la cascada de tramontana.

    ResponElimina
  13. Sin duda la mejor opción paisajística.., es, también, un estado de ánimo, una quietud sublime... https://blocdejavier.wordpress.com/2014/12/08/contencio/

    ResponElimina
  14. Javier,
    aquest poema és inspirat en The remains of the day, en la novel·la de la qual va sortir la gran pel·lícula.

    ResponElimina