En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dimecres, 16 de maig del 2012


Un haiku té
la llargada d'un "llapis"
i més abast.


13 comentaris:

  1. Curiós el poema d'avui: del material (llapis) es passa a tot el que un llapis pugui produir (art, per exemple...)
    Ara bé, quines belleses pot produir una mina de llapis...
    M'agrada escriure la poesia amb llapis, pels matisos i pressions de la mà sobre el paper.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Olga, em refereixo a un "llapis", entre cometes, que és el nom que té un USB, on hi cap molta teca, però no tanta com en un poema!

      De totes maneres la teva interpretació m'agrada molt. Jo escric a llapis o amb ploma, depèn d'on escric.

      Elimina
  2. Va dir crec que Napoleó que els llibres han guanyat més batalles que les armes, en certa manera un llapis és curt, tot i que siga un llapis electrònic com els d'ara de dotze gigues, però la poesia, els haikus arriben molt lluny, no sé si a canviar el món però ajuden molt. Jo tinc la il·lusió de que la poesia és el llenguatge del futur, i els haikus, que certament encara no m'hi he atrevit a fer, són si més no, la literatura del futur.

    Vicent

    ResponElimina
    Respostes
    1. Uf, Vicent, que optimista! Jo crec que no n'hi ha per tant, tot i que a mi la poesia sí que m'ha canviat la vida. Els haikus la literatura del futur: què més voldria!

      Elimina
    2. De fet no te l'ha canviada només a tu, sinó que li l'ha canviada a moltes persones que mitjançant la xarxa han acoblat la poesia a llurs vides d'una manera consistent, necessària, i jo en sóc un, tot i que no faig servir pròpiament dit la poesia.

      Una abraçada

      Vicent

      Elimina
  3. I a més no se li ha de fer punxa! Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jordicine: això em recorda l'entrada en aquest bloc del 20 d'abril. Benvingut!

      Elimina
  4. Molt bona la distinció que fas entre llargada i abast. La llargada material és mesurable d'acord amb les regles de geometria o de física que hem establert. Però qui li pot passar el metro o la balança a l'abast un poema?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Els meus poemes no sé, però hi ha poemes inabastables.

      Elimina
  5. Els teus versos necessitarien uns quants llapis!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies per l'elogi, Sílvia, el teu comentari és en un d'aquests llapis!

      Elimina
  6. Tant petit un haikú i no el podem abastar. "En el pot petit hi ha la bona confitura"

    ResponElimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...