En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dijous, 3 de maig del 2012


S'escriu millor
com més tinta s'ha absorbit.
D'edat, la ploma.


14 comentaris:

  1. Ara entenc l'expressió "escriure a mitges tintes". Que no és el mateix que "mitja tinta", el to intermediari entre el clar i l’obscur, la llum i l’ombra. Uns versos molt certs, i segons com tristos, quan saps que desitges que corrin els anys per arribar a la mitja tinta.

    ResponElimina
  2. Aquesta és una part de la veritat: hi ha qui prefereix el Josep Pla de jove, el del primer El quadern gris.

    Jo no desitjo que corrin els anys, constato que jo escric millor amb l'experiència.

    No entenc què vol dir "escriure a mitges tintes", Sílvia.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ho deia per mi que de vegades penso que vull ser gran per tenir més experiències però al mateix temps vull continuar sent jove. Escriure a mitges tintes per a mi és escriure sense precisió, a la lleugera (sense experiència ni reflexió.

      Elimina
    2. Jo també voldria ser jove i gran, i no escriure a mitges tintes, Sílvia.

      Elimina
  3. La ploma en sang
    que suca els batecs lents,
    vides en tinta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. "vides en tinta", en poesia. M'agrada aquest poema, cantireta!

      Elimina
  4. A mitges tintes significa no nedar ni ser a la riba, ser indecís.

    ResponElimina
  5. Helena, jo crec que potser en el joves la vessant connotativa i sobretot en moments de solitud o de gran angoixa és on millor es pot expresar una persona, però en la vessant denotativa, amb tota la càrrega de vivències, els vells diuen moltes més coses, que per cert no és així tampoc, perquè els joves ho diuen tot inconscientment, el millor seria una persona en l'adolescència i amb noranta-cinc o noranta-huit anys, cosa impossible, per desgràcia, però mira per exemple els romàntics alemanys o espanyols o catalans, la seua ira, amor, desig, gaudi, extasi, etc. arriba a moments sublims com L'Hiperion de Hölderlin o La bogeria de Narcís Oller o els poemes d'un Heine o d'un Becquer.
    Per això et deia vellesa amb experiència o joventut amb vellesa.

    Bé, salutacions i espere que vos ho passàreu bé en la trobada amb cantireta i els altres.

    Una abraçada d'amic

    Vicent

    ResponElimina
    Respostes
    1. Vicent: és la quadratura del cercle, ser jove i gran alhora. Però jo sóc infantil i responsable al mateix temps, per exemple.

      Si pots venir ets benvingut.
      Una abraçada.

      Elimina
  6. Dels teus dos signes d'admiració me'n quedo un i l'altre te'l torno.

    Què voleu visitar, si veniu el 13, la medieval o la modernista?

    ResponElimina
  7. Ai! si hi poguera anar, però estic treballant dur aquests dies amb un dia de descans a la setmana i estem molt lluny, però tant se val, estem a prop des de la xarxa, és l'invent del segle.

    Un petó d'amic i gràcies Helena.

    ResponElimina
  8. Cal haver viscut molt per escriure de debò, per tenir una veu pròpia, no tant per tenir alguna cosa per contar. Que, a la fi, tot ja està contat abans, i el que compta és tenir una nova manera de dir-ho. Fa poc llegia justament aquestes línies de Rilke, del seu "Els quaderns de Malte":"No s'hi hauria de tenir cap pressa; s'hauria d'arreplegar significança i dolçor durant tota una vida, i si fos possible una llarga vida, i, llavors, ben bé al final, potser seríem capaços d'escriure dus línies bones".
    És clar que això ho deia un Rilke que rondaria els trenta anys. Potser la gran paradoxa és que l'impuls autènticament original ens batega en la joventut, i en definitiva, el secret del grane scriptor ha de ser mantenir aquest batec sota les capes de la maduresa. Combinant ser jove i gran alhora, la quadratura del cercle, com tan exactament dius!

    ResponElimina
    Respostes
    1. La sort del principiant no se sol repetir. L'impuls primer marca, i vius tota la vida escrivint per igualar el que fores. Això de Rilke és una hipérbole, penso, Eduard.

      Elimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...