En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

divendres, 25 de maig del 2012


Per la carena,
del vessant de solell
fins a l'obac,
és on circula el vent
amb la màxima força.


14 comentaris:

  1. Entre el sol i l'ombra, bufa el bon vent.

    ResponElimina
  2. Tanka perfecta, preciosa i profunda . Avuie esteu les dues inspirades he?

    ResponElimina
  3. Després del vent de la carena, el repòs de l'obaga amoroseix el pensament i el fecunda.

    ResponElimina
  4. Jo ho sabia això però el cert és que si és així és com la vida mateixa, per la banda dels sentiments, de la vida és on els malentesos, els desitjos, i les, si vols, guerres, arriben, on hi ha vida, on no s'ha instaurat la serenor de la mort és on poden arribar tant les coses bones com les roïnes, la vida, aquell equilibri del que tu parles, amb brots de malsons, i tempestes tot i que també amb plaers i bells desitjos.


    Una abraçada, i dir-te que he trigat una miqueta en comentar-te perquè he tingut una setmana molt moguda a la faena amb EROs inclosos, i m'havia donat un lleu respir, però ací estic una altra vegada.

    Vicent

    ResponElimina
  5. vull dir que no ho sabia, que m'he equivocat en escriure'l.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Interessant això que dius, Vicent. Jo tampoc no ho sabia.

      Elimina
  6. La dualitat còsmica essencial, el desequilibri que forma el moviment. és a dir: la vida.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Eduard: la vida i l'art també, les quals conformen una nova dualitat.

      Elimina
    2. Doncs sí, tens raó!!! I una dualitat que dóna molt de joc!

      Elimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...