En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

divendres, 11 de maig del 2012

Inspirat en Benedetti


Literatura,
m'agrada si la sé
interpretar.

Literatura,
té talent si a més
m'arriba al cor.



6 comentaris:

  1. Jo pense que la literatura no cal saber-la interpretar sinó obrir-se al desig per a interpretar-la, és a dir, escriure sense pensar-hi gaire, és quan eixen les paraules no més boniques sobre ella però sí més exactes, sempre dins de la individualitat de cadascun, clar. Només amb el pas de la vida i una bona gramàtica, crec jo, hi podem arribar a les persones, no pot arribar tant un púber o un xiquet de deu anys per molt que s'ho propose, tot i que poden arribar a fer grans i diferents coses, Picasso deia que havia passat tota la vida per a aprendre a pintar com un xiquet de cinc anys.

    Salutacions

    Vicent

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo dibuixava a l'estil Picasso, de petita! I no disfuto igual amb un llibre si no em proposo entendre'l. Sóc fanàtica de la interpretació.

      Elimina
  2. I si m'arriba al cor i a sobre la sé interpretar i m'agrada, ja és massa. És una bona distinció!

    ResponElimina
  3. Sembla que s'estableix aquí la dicotomia entre la interpretació intel·lectual i la capacitat de transmetre emoció. El plaer de comprendre, en efecte, ja el tenim a la infantesa, quan el cervell en formació precisament s'estructura en els processos d'aprehensió intel·lectual. Probablement la capacitat emotiva, que podria residir en el cor més que en el cervell, no evoluciona d'igual manera. Immune a l'experiència, es desenvolupa per impulsos directes i no participa de la deconstrucció cognitiva de la ment lògica ni dels processos associatius amb els fets i cpnceptes emmagatzemats en la memòria. Més que plaer, provoca una intensificació de les sensacions.
    Jo crec que són processos divergents però que es poden manifestar simultàniament, i per això provoquen, quan es troben alhora en els seu trajecte sensitiu, un plaer més intens. Com si el procés emotiu fos una mena de potenciador del gust pel bon treball de la raó.
    Diria, tanmateix, que el talent per trasmetre té a veure més amb l'intel·lecte i la tècnica que en la capacitat d'emocionar, però entenc que quan dius talent et refereixes al do innat per sacejar el cor -l'esperit,goso dir?-.

    ResponElimina
  4. Per a mi és superior el sacsejar el cor (o l'esperit) en l'art que no pas l'intel·lecte. Després venen les interpretacions. Intel·ligència ve de capacitat d'entendre. Però el sentiment és més important, crec, l'emoció com a safrà.

    ResponElimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...