En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dimecres, 9 de maig del 2012

aPARAULA'm






Deseiximent

El "pren-t'ho amb filosofia",
encara que no puguis filosofar,
i restis sense la llum de les esquerdes.
La paraula que et repeties
una vegada rere l'altra,
com escoltant una peça preciosa
de Monteverdi.
El mot màgic que t'alliberava
de totes les dificultats,
fins i tot sense saber-ho.
Quan ho has sabut del tot
ja pràcticament
no el necessites, t'has deseixit
també, per ara,
de la necessitat que tenies
del deseiximent.

Participació a l'aPARAULA'm
organitzat pel bloc Raons que rimen
el 9 de maig del 2012

29 comentaris:

  1. El deseiximent com a renúncia, un sentit nou per a aquest mot tan literari. És una bona aportació, Helena.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No és renúncia, no ho és a la llarga. És tenir-ne prou amb l'aprovat fins que pugui ser un notable o un excel·lent. Una pujada es fa d'esglaó en esglaó, generalment, no pas de cop.

      Elimina
  2. Jo crec, o millor, jo em prenc el deseiximent com a acceptació de la realitat, de la meua realitat, si no estem morts sempre hi ha un impuls dins de nosaltres que busca la vida, sense el que hem perdut, i eixe sentiment sempre venç al de mort o autodestructiu, ara és molt difícil un deseiximent en l'accepctació, per suposat.

    Vicent

    ResponElimina
    Respostes
    1. Una rectificació, Helena, en dir morts he volgut dir desafortunadament explicat, persona freda, eixes persones no escriuen, saben del perill que hi ha per a ells en això.

      Elimina
    2. Sí, és molt difícil, aquesta actitud. La majoria s'enfonsen sense remei.

      Elimina
  3. Respostes
    1. És el millor que es pot fer, Jordi.

      La paraula que he escollit no sé d'on pot venir etimològicament, per cert. "desprendimiento" i "dettachment" em semblen més clares.

      Me'n vaig a veure la teva paraula!

      Elimina
  4. Bona i ben coordinada reflexió. Moltes vegades m'han parlat del deseiximent, i potser el que jo volia era abraçar i no deixar anar. He fet el que he pogut per acollir i abraçar: les mans ja ens les afluixa la vida, a pesar nostre.
    Gràcies pel teu comentari al blog de Josep Gironès.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Olga: l'origen d'aquesta expressió per a mi és en uns versos que surten a Una habitació amb bona vista:

      No parlis quan la gent escolta,
      no tastis el vi que lluu a la copa,
      (...)
      viu fàcilment i mor en pau.


      El meu pare em va dir que és això, el deseiximent. Per això costa tant de portar a terme.
      Gràcies pel teu comentari.

      Elimina
  5. Un deseiximent que no ho és, perquè mai podem parar de buscar el mot exacte que ens permetrà el deseiximent total. Com la filosofia, sempre a la recerca de la saviesa que mai pot trobar

    ResponElimina
    Respostes
    1. Molt bo el teu comentari, Enric. "Només sé que no sé res"... només filosofo per deseixir-me el màxim possible.

      Elimina
  6. Quina meravella que has fet. La paraula és perfecta per transportar-nos a un estat d'ànim i el poema on l'has embolcallat, impressionant.

    M'agrada moltíssim el teu verb, la teva força literària!

    Una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. helena: no sé si em mereixo un comentari tan maco! Em fa molta il·lusió perquè no me l'esperava.

      Una abraçada!

      Elimina
  7. Una bona manera d'ensenyar la llengua, amb l'exemple i si és un poema sentit com aquests, millor que millor...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme: vaig escollir aquest bloc entre els quatre meus per això que dius, per ensenyar la llengua a través d'un poema. Gràcies pel comentari!

      Elimina
  8. Haig de dir que desconeixia aquesta paraula, ara ja no.

    Gràcies, Helena.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, és una paraula molt culta, i no sé d'on prové. Potser em miraré el Coromines.

      Elimina
  9. ostres quina alegria, una tri-troballa, de paraula,de poesia i de bloc!
    deseiximent trobo que és una paraula que expressa per si sola una emoció, una manera de sentir.. i m'encanta, crec que la coneixia sense saber-ho i a partir d'ara ja la incorporaré.. gràcies Helena!
    ara m'apunto el nou bloc!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Em fa il·lusió que em visitis, lolita! Ja és el quart bloc que tinc.

      Elimina
  10. Elena que abandonadeta te tinc he? , es que estava distret, aquestos dies. m'he posat un pel malaltó de més aquestos dies i ara No se si estaré prou be per venir a navarcles , Faré tot el que podre he? Tujuru, que en tinc moltes ganes. No deseixiré d'intentar de venir val?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja m'ho va dir la cantireta, que no et va gaire bé. Espero que puguis venir! Si tu no vens no serà el mateix.

      Elimina
  11. L'havia sentida, però sort que "musicada" es fa més entenedora.

    ResponElimina
  12. Les teves paraules són de gran bellesa, un plaer llegir-te; i res a envejar-me; deseixir, no l'havia sentit mai; eixir, sí!!!
    No podem deseixir-nos mai!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. No, nosaltres no ens podem deseixir de nosaltres mateixos.
      Moltes gràcies, Dafne.

      Elimina
  13. Renunciar a la llum de les esquerdes... enorme vers i enorme disjuntiva, com el ser o no ser per a tot artista. Hi ha un moment en què sembla que l'artista ha de jugar-s'ho tot a una carta, i triar entre el món i l'art. La rotunditat de l'estrofa final ens mostra la intel·ligència d'aquesta poeta-filòsofa que ets. Deseeixir-se, sí,una bella paraula, i una bella conclusió: cal també no ser esclau de la necessitat de la llibertat.

    ResponElimina
  14. Renunciar a la llum de els esquerdes. Enorme ver i enorme disjuntiva, com el ser o no ser dels artistes. Hi ha un moment a la vida de l'artista en què li sembla que ha de jugar-s'ho tot a una carta, triar entre el món i l'art.
    Deseeixir-se, bella paraula i bella conclusió a l'estrofa final, que mostra rotunda la teva condició de poeta-filòsofa. Arribar a saber que hom de saber deslliurar-se de l'esclavatge de la necessitat de la llibertat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Això darrer que dius em recorda l'If de Rudyard Kipling: si pots ser lliure però sense fer-te presoner de la llibertat, crec que deia.
      La resta, molt interessant també, en relació amb el mateix.

      Elimina
    2. "Si pots somniar sense que els somnis es converteixin en el teu amo": ara me'n recordo!

      Elimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...