En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dijous, 15 d’octubre de 2020

Vell és tan bell


 Niporepte 304 dins Relats en català

Amb la tardor
ja tot és decadent,
mes jo m'hi entesto.

Helena Bonals


Dolça és l'ofrena
sobre l'altar de fusta
de fulles mortes
amb que la tardor prega
el retorn de la vida

Kefas


Amb vermell de sang seca
i amb or enrevellit
els ocres cansats
il·luminen el bosc.

Xavier Pujol


T'aferres a la tardor
encara que les fulles
es facen grogues

Rafael Molero Cruz


Fulles daurades
serven la llum
que se'ns escapa.

Carme Rosanas

14 comentaris:

  1. Dolça és l'ofrena
    sobre l'altar de fusta
    de fulles mortes
    amb que la tardor prega
    el retorn de la vida

    kefas

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Kefas,
      Jo sóc de les que preguen el retorn de la vida, només espero el pas de puça.

      Suprimeix
  2. Amb vermell de sang seca
    i amb or enrevellit
    els ocres cansats
    il·luminen el bosc.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Xavier,
      aquests colors que cites alegren la tristesa de la tardor.

      Suprimeix
  3. T'aferres a la tardor,
    encara que les fulles
    es facen grogues.

    Una inspiració molt arraigada a la tardor.
    Abraçada i fins demà...

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. M'agrada aquest aferrar-se a la tardor, Rafael! S'assembla al meu entestar-me.

      Suprimeix
  4. Helena esculls unes fotografies magnífiques i els versos sembla que surten de les mateixes fotografies

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Alfonso,
      moltíssimes gràcies! M'agrada molt d'interpretar alhora que sóc creativa.

      Suprimeix
  5. Que la tardor inspiri aquests poemes diu molt a favor d'ella. Tot i anant cap a l'hivern genera resistència i esperança. Gràcies per uns poemes tan bonics el dia del meu sant, Helena!

    ResponSuprimeix
  6. Molt bonic el poema i també entestar-se a la tardor...

    Fulles daurades
    serven la llum
    que se'ns escapa.

    ResponSuprimeix
  7. Una maravillosa serie de tankas, poemas breves y haikus.

    Aunque hay varios autores habéis logrado una conexión muy interesante. No hay fisuras. Los versos de perciben integrados entre sí formando un todo coherente y armónico.

    Felicitaciones
    Una abraçada
    Ana

    ResponSuprimeix
  8. Una bona galeria de poemes, inspirats per una imatge inspiradora. És clar que ens hi hem d'entestar sempre: la decadència també ens fa pensar, i jo trobo la tardor especialment bonica. I al capdavall després sempre torna a renéixer la vida, i la roda no para (individualment sí, al final es para; però globalment tot va rutllant i refent-se).

    ResponSuprimeix

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...