En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dilluns, 31 d’agost de 2020

Soroll

 


Imatge presa de la xarxa


Composar la cançó més sublim,

de manera que soni en una botiga

"per atreure clients",

o per vendre més.

En un dentista, una perruqueria

o en una biblioteca fins i tot.

Per tot això jo no voldria ser artista.

11 comentaris:

  1. Molt interessant aquesta proposta de compondre una cançó excel-lent, perquè compren o vagen a la biblioteca o al dentista o a la perruqueria. Així arribaries a ser artista de cançons.
    Ah! sí, quan vulguis ja en tinc un altre relat en Relats en Català.
    Gràcies, si em saludes i llegeixes.
    Saluts Rafael

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Rafael,
      Jo no vull ser artista de cançons perquè sonin en una botiga!

      Suprimeix
  2. No és culpable l'artista del lloc on van a caure les seves obres.... segur que moltes vegades no ho decideix ;)
    Bon setembre !!

    ResponSuprimeix
  3. A no ser que facis una cançó heavy o punk. Segur que no la confonen amb música "Chill out" d'aquella feta per als ascensors...

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. És que si ets heavy o punk ja no ets artista, Xavier!
      Això de la música "Chill out"... hi havia una època que a la biblioteca posaven la mateixa, molt fluixa, una vegada rere l'altra. Només per això la feina se'm feia un infern. Ara ja no posen cap música, les protestes dels usuaris que no podien estudiar els van tombar.

      Suprimeix
  4. A vegades és una pena, sí, malaguanyades cançons... amb tot potser hi ha artistes que n'estan contents, d'altres potser no.

    ResponSuprimeix
  5. L'art si se sotmet al mercantilisme ja no ho és. I malauradament ara n'hi ha molt d'aquest. És clar que els artistes també han de viure i és clar que per poder viure de l'art s'ha de ser molt bo. No m'agrada, però ho entenc, Helena.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Teresa,
      Un personatge femení de La insostenible lleugeresa del ser no anava a cap restaurant que tingués fil musical. Però si no n'hi ha cap que no en tingui, de fet!
      La teva reflexió m'agrada.

      Suprimeix
  6. Quan un artista ha projectat la seva obra al món, en perd el control. I hom la utilitza per a finalitats que no sempre l'autor subscriuria. Penso en com el tardofranquisme es va apropiar del prestigi d'artistes exiliats de renom internacional (Juan Ramón Jiménez, Machado, Picasso...) i fins dels que havia assassinat (Lorca). A mi tampoc m'agraden els locals que tenen musiqueta, ni que al desembre posin nadales per la megafonia dels carrers.

    ResponSuprimeix

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...