En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

diumenge, 13 de setembre de 2020

Jo també


  AGUS Isla de Cabrera "Suances" 


Més enllà de l'illa del tresor,
tot ha estat molt ennuvolat.
Però, per fortuna, sense llamps.
I de mica en mica 
he anat recuperant
l'horitzó perdut.
Sóc una negació del destí,
visc una felicitat de propina.

12 comentaris:

  1. Respostes
    1. Xavier,
      a vegades la infelicitat també és una mica present en el tresor, però estic d'acord amb tu.

      Suprimeix
  2. Pot ser que la felicitat sempre sigui una propina, una gran propina.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Alfonso,
      Això de la propina ho agafo de Pla, i ho he repetit en alguns poemes com Pla en la seva obra. No estic massa inspirada!

      Suprimeix
    2. Escollir grans idees de grans escriptors també és inspiració

      Suprimeix
    3. Alfonso,
      l'important és la idea interior, que fa que copiar no sigui cap plagi.

      Suprimeix
  3. Pensava com l'Alfonso. Tota felicitat és de propina. O al menys jo ho visc així.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Sí, Carme, tota felicitat és de propina. El normal és ser infeliç.

      Suprimeix
    2. Entre la felicitat i la infelicitat hi ha un espai molt gran i cap té un valor absolut

      Suprimeix
  4. La felicitat és un tresor que es deu agarrar perquè no es perga. Pot ser propina de l'illa, on t'has inspirat.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. M'encanta el teu comentari, Rafael! Ho sintetitza tot. La propina és en la poesia.

      Suprimeix

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...