En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dilluns, 15 de juny del 2020

A ulls clucs





Jo també somnio que algun dia
em pintin així, envoltada 
de la meva segona edat d'or.
De passió grana, però, sobretot,
de tendresa verda sota els peus.
De raó masculina i intuïció femenina.
Amb un bes que ho connecta tot.

12 comentaris:

  1. (No es parla gaire de la segona edat. A mi em queden 11 dies per entrar oficialment a la tercera.)
    Passió grana i tendresa verda: bona descripció.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Xavier,
      M'he equivocat, és grana com dius tu!
      La segona edat d'or pot ser perfectament a la tercera edat. Jo em refereixo a la infantesa, amb la primera edat d'or, que crec que no tothom ha viscut!

      Elimina
  2. Suposo que sí, que le segona edat d'or, pot ser també a la tercera edat. La meva segona edat d'or va ser la cinquantena i no espero grans coses de la tercera edat, però no se sap mai, a vegades la vida ens sorprèn.

    En qualsevol cas, espero que la teva segona edat d'or no es faci esperar gaire... tothom hi hauria de tenir dret i poder gaudir-la a plena consciència.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme,
      Jo vull creure en la meva segona edat d'or a ulls clucs.

      Elimina
  3. Ell mateix va escriure: "si no es pot complaure a tot el món amb les obres i l'art, si us plau, complaguem-ne només a alguns". O sigui, volia fer veure a les persones que s'ha d'estimar l'art, que s'ha de recolzar i que no es pot perdre. Encara que no tothom vulgui o pugui apreciar-lo, a la gent que si, no deixar de fer-ho mai. D'aquí el bes, el petó, l'amor, la passió i el plaer.

    D'aquesta manera és com jo veig el quadre, simple i pur amor a l'art.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Artur,
      Jo, com vaig llegir una vegada, només hi veig molta tendresa, en aquest quadre.

      Elimina
  4. Preciós poema, Helena. La teua intuïció és connectar versos, en la tercera edat. Jo sí que tinc una tercera edat, que són ja quasi 67...
    Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Rafael, ets l'únic que ha elogiat el poema! Crec que els que comenten ja estan una mica tips dels meus versos, però jo sé que és un bon poema perquè entremescla el que diu amb com ho diu.

      Elimina
  5. Mai s'està prou tip de la poesia....

    ResponElimina
  6. A mi m'agrada molt, aquest poema, com en general m'agraden tots els que publiques, perquè m'ajuden a reflectir-m'hi i em fan pensar en coses (encara que no siguin les mateixes que et van motivar a escriure'l; això rai). La infantesa és sempre un paradís perdut, una edat d'or inabastable; m'agrada, que hom pugui aspirar a reviure'n una segona, i que sigui daurada i fecunda i amb poesia i tendresa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És el que diu Georges Moustaki en la versió de Le métèque de Marina Rossell: "I com voldria perdre-m’hi/ i enamorar-m’hi com ahir/ ans que se m’acluquin els ulls".

      Elimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...