En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dimarts, 21 de juliol de 2020

Proesia

JUANJO, Conèixer Granollers
dins Associació Fotogràfica Jaume Oller


Per tocar el cel,
abans hauràs d'haver fet
voltes i voltes darrere
la idea més senzilla.
Per connotació, 
quan menys te l’esperes,
entre vigília i son.
La prosa t'aclapara,
la poesia et deslliura.

12 comentaris:

  1. Respostes
    1. Carme,
      Per això serveix la poesia, entre d'altres coses.

      Suprimeix
  2. Entre la prosa i la poesia està la idea més senzilla per a tocar i deslliurar-te. Molt original i a la vegada molt futurista.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Rafael,
      m'agrada que diguis que soc futurista! L'art s'anticipa a la vida...

      Suprimeix
  3. "Que la inspiració m'enganxi treballant", diu que deia un pintor. Per tocar el cel de l'art, cal treballar les idees, torturar la sintaxi i la semàntica, ratllar fulls, reescriure'ls i estripar-los... Però quan menys t'ho esperes, "és quan dormo que hi veig clar", i aleshores, no badem! A escriure (o a compondre, o a pintar). Que la poesia deslliura ho comparteixo, però una prosa ben treballada també té el seu què. Tu no paris! Gràcies!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Ramon,
      Aquest és un poema més dels meus que parlen de la mateixa poesia, també de quan faig dissenys.

      Suprimeix
  4. Hi estic molt d'acord, Helena. Moltes voltes s'han de donar perquè arribin les paraules i la forma de dir-les.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Teresa,
      Oscar Wilde deia que cal tenir alguna cosa a dir, i dir-la.

      Suprimeix
  5. Hola Helena, et comente que en aquest bloc, està la lletra un poquet xicoteta i no es pot llegir molt bé, totes les respostes que hi ha. He d'estar a poc a poc fixant-me en la lectura. Podria ser fer-se més gran el tipus de lletra per a llegir-les millor? Gràcies si em dius alguna cosa al respecte.
    Ah, sí, i si vols llegir alguna cosa, ja en tinc un nou relat en el meu bloc de RELATS EN CATALÀ.
    Salutacions i una abraçada. Rafael Molero Cruz

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Rafael,
      Ja he ampliat la mida en aquesta entrada. A veure si me'n recordo la propera!
      Quan pugui et llegeixo.

      Suprimeix

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...