En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

diumenge, 4 d’octubre de 2020

El meu primer premi




Una cosa molt gran en una de molt petita, és aquest premi. Em fa moltíssima il·lusió, perquè no és el primer cop que m'hi presento, i no és gens fàcil de guanyar un premi, encara que sigui en tercer lloc. 

18 comentaris:

  1. Enhorabona , Helena !! Res és fàcil i amb constància i treball , arriben les alegries.
    Felicitats !! ;)

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Artur,
      No és la primera vegada que m'hi presento!
      Moltes gràcies!

      Suprimeix
  2. Enhorabona Helena! Efectivament no és gens fàcil. Te l'has ben guanyat!

    ResponSuprimeix
  3. L'enhorabona! Bons versos, esmenant Eliot i tot. Cada mes, cada dia poden ser cruels, tanmateix.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Ramon,
      Tens raó, molts mesos poden ser cruels, però per a mi cap com el gener.

      Suprimeix
  4. Per molts anys Helena segueixis escrivint poemes, amb premi o sense.
    I sobretot felicitacions per aquest.

    ResponSuprimeix
  5. Enhorabona Helena, la teva especial sensibilitat s'ho mereixia

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Alfonso,
      M'he presentat a molts premis, per això em fa tanta il·lusió aquest.

      Suprimeix
  6. Sento com trina
    en aquests temps tan foscos
    l'ocellet tanka
    amb un bell cant que obre
    la porta premiada

    Enhorabona Helena!
    kefas

    ResponSuprimeix
  7. Felicidades, Helena:

    El poema es maravilloso. Muy merecido el premio.

    Un fuerte abrazo
    Ana

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Ana,
      Moltíssimes gràcies! Són dos poemes, dues tankes, agrupades.

      Suprimeix
  8. Tens un estil molt bonic amb aquestes dues tankes. Felicitat, Helena.
    Que passes un bon dia.
    Una abraçada, Rafael Molero

    ResponSuprimeix

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...