En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dilluns, 6 de juliol de 2020

Finestra al lector

SÁEZ, Empar dins Enfilant finestres

Asseure't davant del full
i no aixecar-te fins que l'omples.
Esperar el sentiment
que t'ajuda a omplir-lo,
que només serà correspost
quan et llegeixin o escoltin.
Reviure l'enlluernament
en el blanc de la pàgina,
que el vers fa molt present.
Bellesa crida bellesa.

12 comentaris:

  1. Una bonica manera de descriure l'escriptura. Ben bé així, Helena!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. M'agrada tant de parlar de la mateixa poesia en els poemes, Carme!

      Suprimeix
  2. Aquesta lectura davant dels teus versos m'ha fet sentir-me ple de sentiments. Molt bonica i bella aquesta poesia.
    Una abraçada. Rafael

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Rafael. "Bellesa crida bellesa": aquest poema m'ha sortit quan he acabat de llegir un llibre d'un poeta que m'agrada molt, Valentí Parcerisa.

      Suprimeix
  3. Viure, escriure.
    Descriure, viure.
    I torna a començar.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Sí, Xavier, la tesi, l'antítesi, per tobar la síntesi.

      Suprimeix
  4. Un diàleg que mai vol final !
    Bon estiu :)

    ResponSuprimeix
  5. Saber irradiar l'enlluernament amb les paraules, com fas tu, Helena.
    Estàs molt guapa en aquestes noves fotos!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Teresa,
      ho has encertat, "provo de reflectir la llum del sol com ho fa la lluna".
      Moltes gràcies pel teu comentari sobre les meves fotos, no li arribo a la sola a la Laura Borràs, i em faig vella, però he tingut la meva part en aquesta vida jo també.

      Suprimeix
  6. M'agrada això de "reviure l'enlluernament / en el blanc de la pàgina / que el ver fa molt present". Sí, bellesa crida bellesa, i sí, la força que empeny a escriure (o crear bellesa en altres arts) es perfà totalment quan un lector (espectador, oient) assaboreix l'obra d'art i la fa una mica seva. No sé com t'ho fas, per expressar tan bé coses tan etèries, ets una artista.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Ramon,
      Tinc tendència a improvisar escrivint, i no em va gens malament!

      Suprimeix

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...