En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

diumenge, 23 d’agost de 2020

La forma per sobre del fons

 


Més enamorada dels vestits 

que no de la persona que els lluïa.

Tot i la seva bellesa física,

no en recordo la cara.

Sóc austera en tot

menys en la roba,

des d'aleshores.

14 comentaris:

  1. Respostes
    1. M'agrada molt aquesta imatge, Xavier. Jo he estudiat disseny gràfic, i recordo un professor dient que per a ell els regals han de ser bonics, per deformació professional.

      Suprimeix
  2. A mi, en canvi, em costa molt de recordar els vestits i la roba. De qui sigui... la roba per a mi és una pesada obligació i no es cap gust ni cap plaer... m'agrada l'austeritat a mi també, en general...

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Carme,
      Jo sóc molt presumida i, per a mi, això té a veure amb el meu interès pel disseny, a més de la poesia. La roba, que té molt a veure amb la bellesa artística, m'és molt important. Fins i tot en vaig fer un poema:

      Se t'enduria
      com el vestit
      que la meva mare
      no em podia comprar
      i jo em vaig endur
      carrer avall,
      impotent, de petita.

      Suprimeix
    2. Em sembla recordar aquest poema, suposo que el devies posar a algun dels teus blogs. Recordo que em va agradar molt, es una sensació que conec encara que potser no sigui amb cap peça de roba...hi ha altres coses que m,agraden.

      Tot i així entenc molt bé això del disseny i la relació que té amb la roba i també, i jo també la noto, és cert que no em posaria qualsevol roba... no sé si m'he explicat prou bé abans.

      Suprimeix
    3. Carme,
      Milan Kundera diu que la roba mostra la nostra personalitat, el nostre món interior, per això està en contra del nudisme que ens iguala a tots, com també passa en un camp de concentració.

      Suprimeix
  3. El vestit per a tu és important, tal volta perquè et sent més severa i et sent més tu, amb llibertat.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Rafael,
      disculpa, què vol dir "severa"?

      Suprimeix
    2. Vaja, t'estranya! Doncs vol dir: exigent, estricta, rigorosa.
      I si ets "austera, vol dir que ets: severa, seriosa, rigorosa, puritana, etc.
      Una abraçada i fins a l'altra...
      Rafael

      Suprimeix
    3. Sóc tot això que dius i més, Rafael!

      Suprimeix
  4. En poesia, per a mi la forma és tan important com el fons. L'austeritat, quan no et ve imposada per la necessitat (i menys encara per uns "men in black"), és una virtut. Conèixer-se un mateix i prendre-s'ho tot amb mesura, un doble precepte apol·lini. El poema, molt bo, Helena: m'agrada com saps trobar les relacions entre les coses, aquí hi rau la poesia!

    ResponSuprimeix
  5. Acostumo a pensar que -com també sol passar en la bona literatura- el vestit diu molt de la persona que el porta. A una persona austera li escau un vestit sobri, una d'expansiva s'expressa millor amb un embolcall més vistós... Potser en el teu cas, el vestit és la teva porta oberta a l'expressivitat com ho és també la poesia...
    No sé, potser també influeix que a la meva dona li agrada molt cosir i sempre es fa uns vestits preciosos (com ella és clar).

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. August,
      Quina sort, poder-se fer vestits! M'agradaria molt. Una vegada no tenia diners per comprar-me una peça, i me la vaig fer fer per una modista al cap d'un temps, no me la podia treure del cap.
      Jo crec que cadascú per on l'enfila!

      Suprimeix

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...