En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dilluns, 29 de juny de 2020

Roxane

Joliu Scilla liliohyacinthus


Tan senzill com un poema:
l'únic que es queda amb mi
és la llengua, la forma,
les connotacions -no el sentit.
Que m'adrecin paraules boniques.
Tan costerut es fa?

Helena Bonals

Tan bell com un mot
tot el que es queda amb mi
és la poesia, l'expressió
l'idioma -el català.
Dona'm la mà
per poder respirar.

Xavier Pujol


Tan intens com un vers,
allò que es queda en mi
és l'anhel expressat,
profund i sincer
en la llengua que estimo.
Els mots em representen.

Carme Rosanas

7 comentaris:

  1. Tan bell com un mot
    tot el que es queda amb mi
    és la poesia, l'expressió
    l'idioma -el català.
    Dona'm la mà
    per poder respirar.

    ResponSuprimeix
  2. Us segueixo... buscant la mateixa estructura que proposes, Helena!

    Tan intens com un vers,
    allò que es queda en mi
    és l'anhel expressat,
    profund i sincer
    en la llengua que estimo.
    Els mots em representen.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Amb uns seguidors com vosaltres aquest blog és ric, Carme!

      Suprimeix
  3. M'agraden molt tots tres poemes. Sumats s'hi troben les coses importants: la poesia, la llengua, la forma, les connotacions (que ja aporten sentit)... L'amor per la llengua és important. I que la fem servir per crear bellesa, és bàsic. Gràcies a tots/totes per contribuir-hi.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Gràcies per dir que t'agraden molt tots tres, Ramon. Sempre ho agraeixo.

      Suprimeix

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...