En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dijous, 22 d’octubre de 2020

El que la posta du amb ella


Ho he copsat sovint en els altres,
però no m'havia passat mai encara
que significat i significant
es referissin al mateix sentit.
Que els dos costats
fessin via cap a l'horitzó.
Que la plana parell 
es trobés amb la senar
amb un sol punt de llibre
que ho recordés.
La denotació i la connotació,
el zenit i el nadir,
al darrer vers aniran plegats.

10 comentaris:

  1. No sé com explicar-te'l, però m'ha impressionat molt aquest poema.
    Vols dir que la via va cap a l'horitzó i sempre la recordaràs!!
    Aquí hi ha una connotació entre zenit i el nadir?
    Gràcies per compartir.
    Salutacions i una abraçada...

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Rafael,
      És com la Nit estrellada de Van Gogh, de la terra al cel i del cel a la terra, com del nadir al zenit, com de la denotació a la connotació... Tot el que he volgut expressar és això.

      Suprimeix
    2. És un tant surrealista, aleshores ja està més clar. Des de la terra al cel i viceversa. Gràcies i fins a l'altra.
      Saluts i una abraçada...

      Suprimeix
  2. Es fa difícil explicar algunes sensacions. A vegades només es pot fer amb la poesia.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Xavier,
      Ho puc explicar, però no en tinc ganes. Prefereixo fer-ne un poema.

      Suprimeix
  3. A vegades passen coses molt importants, al pensament, i a la poesia.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Sí, Carme, és molt important perquè és el primer cop que em passa, com ja he dit. He llegit que si vius prou, tot arriba.

      Suprimeix
  4. La poesia ajuda a trobar relacions insospitades entre contraris. També el significant i el significat, les dues cares d'una sola moneda o les del déu Jano, el yin i el yang, el bé i el mal, els àngels i els diables, el cel i la terra, tot forces contraposades però alhora complementàries cap a una totalitat que sovint se'ns esmuny. Bon poema!

    ResponSuprimeix

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...