En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dimecres, 25 de febrer del 2015

Sense res a fer-hi

La millor vista és la del cel sobre els nostres caps.
E.M. Forster


GRIFOLL Hi ha color dins GriFOLL museum

Les mostres del progrés,
les branques del que és natural,
en contrast amb un eteri
i romàntic cel ennuvolat.

14 comentaris:

  1. M'agrada aquesta fotografia, elements distints de la natura i de la indústria que junts formen un nou paisatge.
    El teu poema reflexa molt bé la idea de la imatge.

    ResponElimina
  2. Compte amb els núvols tòxics, que tenen bons colors i enganyen.

    ResponElimina
  3. No es pot negar, de contrast n'hi ha. I hi convivim.

    ResponElimina
  4. uala, mil i més gràcieeeeeeeeeeeeees!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

    ResponElimina
  5. Excelsa estimada, jo transito per la vida d'una manera humil i discreta i la meva petjada ecològica és gairebé imperceptible. No tinc ni pàtries ni moments i el meu horitzó preferit són els versos de Novalis.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi em preocupa més la pobresa que l'ecologia, Abel. I sí que tinc pàtria.
      Novalis com a metonímia del Romanticisme sí que em sembla bé!

      Elimina
    2. Em fas adonar, Excelsa, que m'estic tornant un posromàntic.

      Elimina
    3. Abel,
      jo sempre he estat una postromàntica, com Kandinsky.

      Elimina
  6. Romàntic el cel
    i una reixa metàl·lica
    s'interposa entre ell i jo.
    El meu desig aturat
    Per cada bocí de realitat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Molt bona la teva interpretació, Carme! Se m'hauria d'haver acudit a mi això de la reixa metàl·lica.

      Elimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...