En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dimarts, 3 de febrer del 2015

Dependències

Així com es triga deu anys
a deshabituar-se o netejar-se
perfectament del tabac,
quant de temps et caldria
per oblidar algú,
si és que és possible?
a

19 comentaris:

  1. xavier pujol3 de febrer del 2015, a les 14:44

    Fa més de 25 anys que he deixat el tabac i no m'importaria fumar-me una cigarreta.
    En el tema d'oblidar algú, deu ser més complicat. I si és un oblit no desitjat encara més.

    ResponElimina
  2. jpmerch3 de febrer del 2015, a les 15:17

    Defineix olvidar.

    ResponElimina
  3. jpmerch3 de febrer del 2015, a les 15:29

    Dues vides.

    ResponElimina
  4. Jaume3 de febrer del 2015, a les 17:52

    Això només depén del que hagi significat en la teva vida. Si la resposta és res, l'oblit pot ser instantani. Si ha estat important… probablement només podràs fer veure que l'has oblidat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals3 de febrer del 2015, a les 18:58

      Jaume, en això sóc molt bipolar, normalment estimo molt o molt poc.

      Elimina
  5. Unknown3 de febrer del 2015, a les 18:49

    Excelsa, hi ha memòries que no s'obliden mai, encara que no ho sembli. D'una manera recurrent, com rampellades, tornen i retornen... i així per sempre.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals3 de febrer del 2015, a les 18:59

      Abel,
      per això hi ha l'inconscient, on van a parar "tots els somnis que la vida s'ha anat quedant" (Margarit).

      Elimina
  6. Carme Rosanas3 de febrer del 2015, a les 19:40

    Hi ha persones que no s'obliden mai... i n'hi ha que s'obliden en 5 minuts.

    ResponElimina
  7. Unknown3 de febrer del 2015, a les 19:42

    Més enllà de la raó, Excelsa estimada; com un fil d'or que de les nostres mans llisca i s'estira...

    ResponElimina
  8. Consol3 de febrer del 2015, a les 20:33

    Si poguéssim oblidar a voluntat ens estalviaríem molt patiment però potser seríem menys humans.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jaume3 de febrer del 2015, a les 21:43

      Totalment d'acord, Consol.
      Però de vegades aniria bé, eh? ;)

      Elimina
    2. Helena Bonals4 de febrer del 2015, a les 9:19

      Consol i Jaume,
      aquest patiment almenys és molt rendible artísticament!

      Elimina
    3. Jaume6 de febrer del 2015, a les 0:18

      Això és cert, però… compensa?

      Elimina
    4. Helena Bonals6 de febrer del 2015, a les 9:25

      Jo crec que sí, Jaume, no hi ha millor plaer que ser admirat, diu Kundera.

      Elimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...