Muy bonito Helena, me alegra leer tu blog. Me quedo como seguidora, aunque para leerlo tengo que usar traductor, pero eso no es ningún obstáculo. Saludos Rosa
El talent és necessari, diria que gairebé indispensable, si hom vol fer alguna cosa que aspiri a l'art. I es té o no es té. Però no és menys imprescindible l'ofici. I aquest demana treball, constància, rigor, pausa… I si no es té es pot adquirir a base d'entrega. Quan les dues coses s'ajunten… neix l'art veritable. I tu, Helena, les tens. Gràcies per regalar-nos-les!
Jo la veritat és que em plantejo poc si faig art o si faig poesia o no m'ho plantejo gens, Sempre penso que no. Ni art, ni poesia. Jo sóc com els teus dis versos finals. El sentiment que vessa tinta... res més, però m'agraden molt aquests versos i també poder-me identificar amb ells.
No estic gens segura, Helena i parlo només per mi, que el sentiment sigui suficient per fer poesia. Hi ha alguna cosa més, potser més formal, més tècnica, més lletraferida, que a mi no m'interessa gens i ni tant sols la vull aprendre. Vaig a la meva, en això que puc fer-ho i ningú em pot aturar.
Ara bé, això no treu que m'afalaga molt el que dius i que algú com tu i com molts blocaires, pugueu considerar-ho així, ja m'és suficient. No necessito res més.
Carme, el sentiment és el que Flotats deia a l'obra Tot assajant Dom Joan que és el que més cal en art. Però Thomas Mann, a Tönio Kroger, deia que el sentiment en viu no és el que fa art, ho deu fer més el record del sentiment.
Llàgirmes blaves sobre unes galtes de paper secant.
ResponEliminaEts un poeta, Xavier!
EliminaMuy bonito Helena, me alegra leer tu blog. Me quedo como seguidora, aunque para leerlo tengo que usar traductor, pero eso no es ningún obstáculo.
ResponEliminaSaludos
Rosa
Rosa B.G
Eliminaaixí m'agrada! Bienvenida a mi blog!
El talent és necessari, diria que gairebé indispensable, si hom vol fer alguna cosa que aspiri a l'art. I es té o no es té. Però no és menys imprescindible l'ofici. I aquest demana treball, constància, rigor, pausa… I si no es té es pot adquirir a base d'entrega.
ResponEliminaQuan les dues coses s'ajunten… neix l'art veritable.
I tu, Helena, les tens.
Gràcies per regalar-nos-les!
August,
Eliminagràcies a vosaltres, que m'animeu tant! M'agrada això de "constància, rigor, pausa", les tres coses són necessàries.
Jo la veritat és que em plantejo poc si faig art o si faig poesia o no m'ho plantejo gens, Sempre penso que no. Ni art, ni poesia. Jo sóc com els teus dis versos finals. El sentiment que vessa tinta... res més, però m'agraden molt aquests versos i també poder-me identificar amb ells.
ResponEliminados versos...
EliminaCarme,
Eliminaperò si des de petita que fas versos com pots dir que no fas poesia? En fas igual que fas blocs, no hi ha més volta de full.
No estic gens segura, Helena i parlo només per mi, que el sentiment sigui suficient per fer poesia. Hi ha alguna cosa més, potser més formal, més tècnica, més lletraferida, que a mi no m'interessa gens i ni tant sols la vull aprendre. Vaig a la meva, en això que puc fer-ho i ningú em pot aturar.
EliminaAra bé, això no treu que m'afalaga molt el que dius i que algú com tu i com molts blocaires, pugueu considerar-ho així, ja m'és suficient. No necessito res més.
Carme,
Eliminael sentiment és el que Flotats deia a l'obra Tot assajant Dom Joan que és el que més cal en art. Però Thomas Mann, a Tönio Kroger, deia que el sentiment en viu no és el que fa art, ho deu fer més el record del sentiment.
És veritat, anar a dir alguna cosa sobre el costat pràtic de les coses, però no, és irrefutable. I tant fàcil i difícil!
ResponEliminaIgor,
Eliminael que és senzill, aparentment fàcil, és aconseguit a còpia de molt d'esforç a vegades.
Vessar tinta en forma de poesia ho podeu fer poquets, i us surt quasi sense voler, eh!
ResponEliminaGemma,
Eliminaés veritat, a vegades em surt sense voler, però no pas sempre! Moltes gràcies.