En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res. —Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)
dissabte, 21 de febrer del 2015
Hermetisme
Aquelles portes, a l'hivern,
que cal ajustar constantment
perquè no hi passi el vent fred
de la realitat, de la intempèrie,
talment en un quadre abstracte.
Margarit sempre diu que la poesia ens salva de la intempèrie. Des de llavors aquesta paraula sempre l'associo inevitablement a ell. La poesia –ens diu- és una manera que tenim de sentir-nos més consolats, més ordenats, més feliços.
Sí, t'expliques molt bé. Però la intempèrie de la poesia ens permet entendre'ns, ordenar-nos, i això -malgrat la duresa de l'experiència- sempre és consolador. Crec.
Ostres, Helena, com m'agrada la doble metàfora que fas de l'hermetisme. A mi, que em costa l'hermetisme, que sempre fujo d'ell i m'explico i m'explico, a vegades em costa d'entendre els motius interiors de l'hermetisme. Tu l'expliques molt bé. Com la porta que cal tancar sempre. Com un quadre abstracte. Gràcies.
Carme, jo crec que en poesia, com en amor, hi ha d'haver una mica de misteri, si ja no hermetisme. L'equilibri costa de mantenir com en tot en la vida.
Me recordes els vestits de modista, perfectes i molt elegants, que només tapen mitja espatlla i un tros d'esquena i els malucs. Som més felices exhibint el cos? Un quadre abstracte ens dóna la mateixa sensació: hi falten figures, ens han retallat la peça :-D
Com allò que ens commou i fem aflorar amb la paraula.
ResponEliminaConsol,
Eliminasí, l'abstracció amaga i mostra alhora la realitat.
Margarit sempre diu que la poesia ens salva de la intempèrie. Des de llavors aquesta paraula sempre l'associo inevitablement a ell. La poesia –ens diu- és una manera que tenim de sentir-nos més consolats, més ordenats, més feliços.
ResponEliminaAugust,
Eliminala poesia ens salva de la intempèrie on a vegades ella mateixa ens ha posat, crec. No sé si m'explico.
Sí, t'expliques molt bé. Però la intempèrie de la poesia ens permet entendre'ns, ordenar-nos, i això -malgrat la duresa de l'experiència- sempre és consolador. Crec.
EliminaAugust,
Eliminatu també t'expliques bé.
Ostres, Helena, com m'agrada la doble metàfora que fas de l'hermetisme. A mi, que em costa l'hermetisme, que sempre fujo d'ell i m'explico i m'explico, a vegades em costa d'entendre els motius interiors de l'hermetisme. Tu l'expliques molt bé. Com la porta que cal tancar sempre. Com un quadre abstracte. Gràcies.
ResponEliminaCarme, jo crec que en poesia, com en amor, hi ha d'haver una mica de misteri, si ja no hermetisme. L'equilibri costa de mantenir com en tot en la vida.
EliminaEncara que tanquem a l'hivern, la cruesa de la realitat es filtra per sota la porta, o pels costats.
ResponEliminaTenim la primavera a un mes!
Em fas pensar en T.S. Eliot, Xavier: "April is the cruelest month". Tot el contrari del que normalment s'entén.
EliminaMe recordes els vestits de modista, perfectes i molt elegants, que només tapen mitja espatlla i un tros d'esquena i els malucs. Som més felices exhibint el cos? Un quadre abstracte ens dóna la mateixa sensació: hi falten figures, ens han retallat la peça :-D
ResponEliminacantireta,
Eliminaho has capgirat. Per a mi un quadre abstracte és tot el contrari d'ensenyar el cos, perquè el cos són les figures que tu dius.
Hi ha qui diu que les figures literàries vesteixen el poema, i que els vestits sense mànigues són més elegants que un abric. Tot és segons es mira.
Eliminacantireta,
Eliminatot es pot capgirar!