La poesia és la meva passió,
els poemes són els meus fills,
el que és bell és el meu llenguatge,
el sublim és el meu silenci,
la prosa és la meva amiga,
fer vibrar és la millor crítica.
Darrere les paraules
només hi ha el talent.
Sempre ha de passar
alguna cosa en un vers.
Quins fills més bonics tens. Se t'assemblen.
ResponEliminaCom m'afalagues, Xavier! Els teus són indubtablement millors!
EliminaM'agrada molt aquest final: sempre ha de passar algu a cosa en un vers. Ha de passar. Passa, de fet.
ResponEliminaCarme,
Eliminaquan jo feia disseny gràfic tenia molt clar que en un disseny havia de passar alguna cosa que valgués la pena, per això quan vaig llegir Margarit a Dona de primavera vaig vibrar tant de cop. Tot és emparentat.
M'he llegit el poema que dius. No l'entenc. M'agradaria que m'expliquessis què vols dir.
ResponEliminaCantireta,
Elimina"sólo digo mi canción para quien conmigo va". Aquest poema no s'ha d'entendre, s'ha de sentir. Margarit va dir en un recital que la veu poètica és la nimfa Calipso, molt enamorada d'Ulisses, que el voldria retenir amb ell. Margarit també va dir en un altre recital que ell no ha deixat mai cap casa. A mi aquest poema em va convertir a la poesia, de tant que em va arribar.
Ahir ho vaig entendre en una altra veu. Diríem que el cervell comença a crear connexions sinàptiques un cop el vers és rebut.
EliminaMolt interessant, cantireta. És ben bé així.
EliminaPortes la poesia a la sang, el poema és la teva vida i l'aire que respires. Sempre ha de passar alguna cosa en un vers quan surt de dintre d'un, sempre ha de ser transcendent si neix de tan endins.
ResponEliminaGlòria,
Eliminasuposo que també et refereixes a tu mateixa!
No necessàriament. N'hi ha, de poetes i artistes, que han creat per demostrar que podien fer-ho. No pas perquè volguessin trascendir res.
Eliminacantireta,
Eliminahi ha poetes i artistes passotes, jo sóc militant i activista del que faig.
Dependències, inexhauribles, contrastos, en vena... Poesia apassionada, i el llit immens del silenci per crear-la.
ResponEliminaEduard,
Eliminaveig que t'has posat al dia!
És l'esperit, que passa pel vers i l'anima.
ResponEliminaMolt ben explicat, Olga!
EliminaVersos a la sang, nascuts del cor, no poden ser res insubstancial.
ResponEliminaI tant que no, Rafel!
EliminaEl bell en les paraules i el sublim en el silenci, sí, em sembla que sé què vols dir... petons.
ResponEliminaGemma,
Eliminael bell sempre és visible, el sublim és en l'inconscient.