En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)
La recerca del temps perdut en versió 2.0, Excelsa?
Sí!!!
Érem analògics i ens hem tornat digitals! Tot i que la felicitat sempre manté la mateixa substància...
Hi estic d'acord, Abel.
De vegades posant el dit damunt del nom escrit en el paper també podem arribar a ser feliços.
Si el paper és escrit en tipografia antiga, encara més, cantireta.
El nom sí que fa la cosa.L'enamorat pronuncia el de la seva estimada sense adonar-se'n.El soldat diu el nom de la mare a les trinxeres.
Xavier,el nom és senyal de l'ànima, diu Kundera.Hi ha noms que són "Retorn a Brideshead".
El nom, la porta d'entrada al misteri.
La porta d'entrada al cel estrellat, Olga.
Preciós poema, Helena! El poder d'evocació dels noms és el poder de la paraula per a crear pensament, sentiment, bellesa ( i també els seus contraris) "Som el que diem"
August,m'agrada la tergiversació que fas de "Som el que mengem"!
Clicant ton nom... s'obren els enllaços en el propi cervell. M'encanta aquest poema.I és una sort tenir un nom per clicar i fer que s'obrin els records i la felicitat.
Carme,aquest poema també és fruit d'un enllaç en el meu cervell.
Internet, una xarxa que atrapa noms que viatgen per les neurones.
Rafel,una xarxa que no és tan virtual com sembla.
Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...
La recerca del temps perdut en versió 2.0, Excelsa?
ResponEliminaSí!!!
EliminaÉrem analògics i ens hem tornat digitals! Tot i que la felicitat sempre manté la mateixa substància...
ResponEliminaHi estic d'acord, Abel.
ResponEliminaDe vegades posant el dit damunt del nom escrit en el paper també podem arribar a ser feliços.
ResponEliminaSi el paper és escrit en tipografia antiga, encara més, cantireta.
ResponEliminaEl nom sí que fa la cosa.
ResponEliminaL'enamorat pronuncia el de la seva estimada sense adonar-se'n.
El soldat diu el nom de la mare a les trinxeres.
Xavier,
Eliminael nom és senyal de l'ànima, diu Kundera.
Hi ha noms que són "Retorn a Brideshead".
El nom, la porta d'entrada al misteri.
ResponEliminaLa porta d'entrada al cel estrellat, Olga.
ResponEliminaPreciós poema, Helena! El poder d'evocació dels noms és el poder de la paraula per a crear pensament, sentiment, bellesa ( i també els seus contraris) "Som el que diem"
ResponEliminaAugust,
ResponEliminam'agrada la tergiversació que fas de "Som el que mengem"!
Clicant ton nom... s'obren els enllaços en el propi cervell. M'encanta aquest poema.
ResponEliminaI és una sort tenir un nom per clicar i fer que s'obrin els records i la felicitat.
Carme,
Eliminaaquest poema també és fruit d'un enllaç en el meu cervell.
Internet, una xarxa que atrapa noms que viatgen per les neurones.
ResponEliminaRafel,
Eliminauna xarxa que no és tan virtual com sembla.