En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dissabte, 28 de febrer de 2015

Connexions

Com un enllaç
a la pàgina web.
Clicant ton nom
se m'obren els records,
arribo a ser feliç.

16 comentaris:

  1. La recerca del temps perdut en versió 2.0, Excelsa?

    ResponElimina
  2. Érem analògics i ens hem tornat digitals! Tot i que la felicitat sempre manté la mateixa substància...

    ResponElimina
  3. De vegades posant el dit damunt del nom escrit en el paper també podem arribar a ser feliços.

    ResponElimina
  4. Si el paper és escrit en tipografia antiga, encara més, cantireta.

    ResponElimina
  5. El nom sí que fa la cosa.
    L'enamorat pronuncia el de la seva estimada sense adonar-se'n.
    El soldat diu el nom de la mare a les trinxeres.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Xavier,
      el nom és senyal de l'ànima, diu Kundera.
      Hi ha noms que són "Retorn a Brideshead".

      Elimina
  6. El nom, la porta d'entrada al misteri.

    ResponElimina
  7. La porta d'entrada al cel estrellat, Olga.

    ResponElimina
  8. Preciós poema, Helena! El poder d'evocació dels noms és el poder de la paraula per a crear pensament, sentiment, bellesa ( i també els seus contraris) "Som el que diem"

    ResponElimina
  9. August,
    m'agrada la tergiversació que fas de "Som el que mengem"!

    ResponElimina
  10. Clicant ton nom... s'obren els enllaços en el propi cervell. M'encanta aquest poema.

    I és una sort tenir un nom per clicar i fer que s'obrin els records i la felicitat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme,
      aquest poema també és fruit d'un enllaç en el meu cervell.

      Elimina
  11. Internet, una xarxa que atrapa noms que viatgen per les neurones.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Rafel,
      una xarxa que no és tan virtual com sembla.

      Elimina