En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

divendres, 6 de febrer del 2015

Començaments i acabaments

CONSOL Cau la llum dins Hora blava

Al primer pla,
el marró de l'arena.
En l'horitzó,
aquell daurat del sol.
El nexe és en les ones.
a

8 comentaris:

  1. xavier pujol6 de febrer del 2015, a les 12:20

    He pensat en G.A. Bécquer:
    "Olas gigantes que os rompéis bramando.
    en las playas desiertas y remotas,.
    envuelto entre la sábana de espumas,
    llevadme con vosotras!

    ResponElimina
  2. Carme Rosanas6 de febrer del 2015, a les 14:44

    Viatgen les ones,
    cavalcades d'escuma
    ataronjada.
    El cel tenyeix la sorra.
    De la terra surt llum.


    ResponElimina
  3. Helena Bonals6 de febrer del 2015, a les 15:00

    M'agrada molt, Carme, més intuïtiu!

    ResponElimina
  4. Olga Xirinacs7 de febrer del 2015, a les 15:50

    Aquí a la nostra demarcació l'arena és daurada, per això ens diem Costa Daurada. ¿Com us dieu vosaltres, els de l'arena marró?

    ResponElimina
  5. Helena Bonals7 de febrer del 2015, a les 17:08

    Som el Maresme i la Costa Brava, Olga.

    ResponElimina
  6. Rafel7 de febrer del 2015, a les 20:38

    A tocar,
    sorra i foscor.
    A la llunyania,
    llum i albada.
    La bromera mou el que som.

    ResponElimina
  7. Helena Bonals7 de febrer del 2015, a les 20:55

    Rafel,
    M'agrada la teva perspectiva!

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...