En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

divendres, 6 de febrer de 2015

Començaments i acabaments

CONSOL Cau la llum dins Hora blava

Al primer pla,
el marró de l'arena.
En l'horitzó,
aquell daurat del sol.
El nexe és en les ones.

8 comentaris:

  1. He pensat en G.A. Bécquer:
    "Olas gigantes que os rompéis bramando.
    en las playas desiertas y remotas,.
    envuelto entre la sábana de espumas,
    llevadme con vosotras!

    ResponElimina
  2. Viatgen les ones,
    cavalcades d'escuma
    ataronjada.
    El cel tenyeix la sorra.
    De la terra surt llum.


    ResponElimina
  3. Aquí a la nostra demarcació l'arena és daurada, per això ens diem Costa Daurada. ¿Com us dieu vosaltres, els de l'arena marró?

    ResponElimina
  4. Som el Maresme i la Costa Brava, Olga.

    ResponElimina
  5. A tocar,
    sorra i foscor.
    A la llunyania,
    llum i albada.
    La bromera mou el que som.

    ResponElimina