En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res. —Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)
dimarts, 17 de febrer del 2015
Meteorologia
Com en un anticicló,
el vent s'ha aturat
i fa sol per tot arreu.
També la meva vida
és tota llum
des de fa pocs anys.
Ara les coses només
poden anar a pitjor.
Ostres, Helena, aquests dos versos finals si que són un anticicló! Tot i que jo actualment penso al revés, les coses només poden anar més bé d'ara endavant.
Perquè tu ets jove, Sílvia, jo ja estic a la maduresa. Encara no em tenyeixo ni em poso crema antiarrugues, però ja arribarà! Hi ha una cosa en concret que només pot anar malament, i és que els meus pares es facin vells o morin.
És interessant llegir-ho així. Des del moment lluminós. Quan tot és fantàstic, ple de llum, d'interessos, de projectes personals, a vegades voldríem que durés per sempre. Però la vida no és estàtica i sempre canvia. I crec que tens raó, les coses quan van tan bé, només poden empitjorar. Entenc molt bé el què vols dir. Ser -ne conscient ja ajuda i no cal oblidar mai que quan alguna cosa va malament, sempre s'acaba solucionant d'una manera o altra i també té el seu final.
És ben humà el que planteges als dos últims versos. Un culé com jo ho entén perfectament ;-p Ara bé, cal lluitar-hi, contra aquesta tendència al pessimisme. Vaig sentir l'altre dia que els catalans no ens manifestem si el got és mig ple, anem a buscar l'aigua que falta per omplir-lo.
Eduard, a mi el Barça, des que no hi és el Guardiola, no m'interessa. És això al que em refereixo quan dic que les coses només poden anar a pitjor. No crec que sigui pessimisme, sinó realisme.
Helena, tinc molts més anys que tu i he perdut persones estimades pel camí. Però això no vol dir empitjorar, perquè hi ha episodis doloros en la vida, que saps que un dia o altre esdevindran, perquè ja s'hi compta des del principi. Per tant, es pot millorar i ho comprovaràs.
Podria fer bromes com aquella que diu que "la vida és una malaltia que es cura amb el temps"… Però no cal. T'entenc perfectament. Els que estem -com jo- en la cruïlla on les coses comencen a anar de baixada (la salut, la bona imatge personal, les energies, la salut dels pares…) ja no valorem la vida igual. Segurament, com tu dius, només podem anar a pitjor, però aprenem a valorar encara més aquelles coses que abans donàvem per segures i que ara comencem a veure com un privilegi. La vida mateixa ho és. I aprens a no buscar tant aquells punts culminants que esmentaves, sinó a donar ple sentit als moments més anodins i grisos, que són els que comencen a abundar. Tot i així crec que la vida val la pena viure-la en el seu conjunt, allò més lluminós i allò que ens enfosqueix o fa mal. Tot forma part de la partida que hem de jugar. No hi veig altre sentit, sinó. Una abraçada, Helena.
Provinc d'una metamorfosi, Excelsa; tu ja ho saps. I mai res em farà decaure en l'amor a la vida en totes les seves facetes virolades, siguin del color que siguin. Sempre em veuràs enlairat, cap als cims, a millor, bufi el vent que bufi...
Mai ho he pensat com tu ho dius. El futur és incert i no sabem a què ens haurem d'afrontar sense voler, però tampoc sabem els tresors inesperats que hi trobarem.
havent llegit els sis primers versos i donat el valor que crec que tenen, entenc perfectament els dos últims versos.., quan les coses van bé, voldríem aturar el temps perquè sabem molt bé que en endavant hi haurà la inevitable pèrdua que tota vida té, la mort de l'altre o la d'un mateix.., i ho entenc, amb la certesa que no hi té a veure amb això el fet que la vida en endavant sempre ens pot portar sorpreses i tantes coses fantàstiques.. o no.. que bé aquest moment present teu!! que no pari..:)
El poema m'agrada. És bo, però els dos últims versos m'han trasbalsat. No puc veure la vida des de el teu punt de vista, tan dràstic, la vida sempre ens pot sorprendre amb noves alegries. No és pot perdre ni il·lusió ni l'esperança, almenys jo no puc fer-ho.
Ostres, Helena, aquests dos versos finals si que són un anticicló! Tot i que jo actualment penso al revés, les coses només poden anar més bé d'ara endavant.
ResponEliminaPerquè tu ets jove, Sílvia, jo ja estic a la maduresa. Encara no em tenyeixo ni em poso crema antiarrugues, però ja arribarà! Hi ha una cosa en concret que només pot anar malament, i és que els meus pares es facin vells o morin.
EliminaÉs interessant llegir-ho així. Des del moment lluminós. Quan tot és fantàstic, ple de llum, d'interessos, de projectes personals, a vegades voldríem que durés per sempre. Però la vida no és estàtica i sempre canvia. I crec que tens raó, les coses quan van tan bé, només poden empitjorar. Entenc molt bé el què vols dir. Ser -ne conscient ja ajuda i no cal oblidar mai que quan alguna cosa va malament, sempre s'acaba solucionant d'una manera o altra i també té el seu final.
ResponEliminaUna bona reflexió
Carme,
Eliminala teva sí que és una bona reflexió!
Helena, viu sense límits i seràs feliç: ¡encara et pot anar millor...!
ResponEliminaPerò no pensis la caiguda, que potser no es produirà mai.
Moltes gràcies, Olga! M'animes molt.
EliminaÉs ben humà el que planteges als dos últims versos. Un culé com jo ho entén perfectament ;-p
ResponEliminaAra bé, cal lluitar-hi, contra aquesta tendència al pessimisme. Vaig sentir l'altre dia que els catalans no ens manifestem si el got és mig ple, anem a buscar l'aigua que falta per omplir-lo.
Eduard,
Eliminaa mi el Barça, des que no hi és el Guardiola, no m'interessa. És això al que em refereixo quan dic que les coses només poden anar a pitjor.
No crec que sigui pessimisme, sinó realisme.
Helena, tinc molts més anys que tu i he perdut persones estimades pel camí.
ResponEliminaPerò això no vol dir empitjorar, perquè hi ha episodis doloros en la vida, que saps que un dia o altre esdevindran, perquè ja s'hi compta des del principi.
Per tant, es pot millorar i ho comprovaràs.
La vida és feta d'alegries i decepcions, ja ho sé, Xavier. Però hi ha punts culminants.
EliminaPodria fer bromes com aquella que diu que "la vida és una malaltia que es cura amb el temps"… Però no cal. T'entenc perfectament. Els que estem -com jo- en la cruïlla on les coses comencen a anar de baixada (la salut, la bona imatge personal, les energies, la salut dels pares…) ja no valorem la vida igual. Segurament, com tu dius, només podem anar a pitjor, però aprenem a valorar encara més aquelles coses que abans donàvem per segures i que ara comencem a veure com un privilegi.
ResponEliminaLa vida mateixa ho és. I aprens a no buscar tant aquells punts culminants que esmentaves, sinó a donar ple sentit als moments més anodins i grisos, que són els que comencen a abundar.
Tot i així crec que la vida val la pena viure-la en el seu conjunt, allò més lluminós i allò que ens enfosqueix o fa mal. Tot forma part de la partida que hem de jugar. No hi veig altre sentit, sinó.
Una abraçada, Helena.
August,
Eliminam'agrada molt la teva explicació, l'optimisme realista que desprèn.
Una abraçada.
Aprofita, Helena, i no pensis massa, que el sol va car.
ResponEliminaJaume,
Eliminai la lluna també va cara!
L'olivera té una saviesa mil·lenària, sap que de l'anticicló que no belluga res en treu el bo i millor.
ResponEliminaNo ho sabia, Rafel! I m'agrada molt de saber-ho ara.
EliminaJo, Excelsa, que vaig néixer
ResponEliminaa la flor de la maduresa,
ja fa temps
que em vaig immolar.
I avui, ara, penso
que les coses només
poden anar a millor.
Abel,
Eliminatu sempre tan i tan positiu!
Provinc d'una metamorfosi, Excelsa; tu ja ho saps. I mai res em farà decaure en l'amor a la vida en totes les seves facetes virolades, siguin del color que siguin. Sempre em veuràs enlairat, cap als cims, a millor, bufi el vent que bufi...
EliminaFantàstic, Abel!
EliminaMai ho he pensat com tu ho dius. El futur és incert i no sabem a què ens haurem d'afrontar sense voler, però tampoc sabem els tresors inesperats que hi trobarem.
ResponEliminaConsol,
Eliminala teva és una bona manera de veure-ho.
havent llegit els sis primers versos i donat el valor que crec que tenen, entenc perfectament els dos últims versos.., quan les coses van bé, voldríem aturar el temps perquè sabem molt bé que en endavant hi haurà la inevitable pèrdua que tota vida té, la mort de l'altre o la d'un mateix.., i ho entenc, amb la certesa que no hi té a veure amb això el fet que la vida en endavant sempre ens pot portar sorpreses i tantes coses fantàstiques.. o no..
ResponEliminaque bé aquest moment present teu!! que no pari..:)
lolita,
Eliminaveig que ets la que més em comprèn!
El poema m'agrada. És bo, però els dos últims versos m'han trasbalsat. No puc veure la vida des de el teu punt de vista, tan dràstic, la vida sempre ens pot sorprendre amb noves alegries. No és pot perdre ni il·lusió ni l'esperança, almenys jo no puc fer-ho.
ResponEliminaGlòria,
Eliminano pretenia ferir la sensibilitat de ningú. Cadascú té el seu punt de vista!