En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dissabte, 14 de febrer de 2015

Emocions profundes

Mai no he tingut
gaire horror vacui
amb les persones.
Puc viure una eternitat
sense amigues,
sense parella,
amb la solitud.
Aquells que s'hi posen
de mala gana
són els mateixos en els quals
el sentiment exerceix
la màxima força.

14 comentaris:

  1. Pots... però ets feliç sense compartir-te amb algú amic/ga?

    Salutacions Helena.

    ResponElimina
  2. Pots... però ets feliç sense compartir-te amb algú amic/ga?

    Salutacions Helena.

    ResponElimina
  3. Gemma,
    "compartir" tal i com s'entén a la xarxa 2.0 no es correspon amb el significat original d'aquesta paraula.
    Crec que només si saps estar sol pots gaudir amb la companyia d'algú de veritat. Pots semblar poc sensible, poc sociable, però ets encara més humà, i sobretot més artista que la majoria de la gent.

    ResponElimina
  4. Això de "viure una eternitat", es llegeix com una exageració poètica.
    La resta és molt realista?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Xavier,
      jo sóc "tossuda, apassionada i individual", que he llegit alguna vegada. El que dic en aquest poema és biogràfic. Per sort ara tinc molts amics i amigues.

      Elimina
  5. Un cop has après a viure sol, a mi m'agrada més viure una eternitat amb amics i amigues.

    Entenc que quan t'oposes a alguna cosa en surts per dir-ho d'Alguna manera rebotat. Millor entendre s'hi.

    ResponElimina
  6. Tens raó, Gemma!
    Però tenir horror vacui amb les persones crec que no és gens bo, igual que en molts altres àmbits.

    ResponElimina
  7. No, però el buit és buit per ser buit.

    ResponElimina
  8. Aleshores, Gemma, l'abstracció en art no tindria valor, per exemple.

    ResponElimina
  9. Jo sempre m'hi he posat amb moltes ganes a tenir amics, amigues, amors... i no he tingut mai temps per estar sola.

    Sovint busco estones o dies de solitud, que no són fàcils de trobar, però els gaudeixo enormement quan els tinc. No sabria dir-te si s'aprèn a estar sola, si se'n vol aprendre, encara que estiguis amb gent. Hi ha una mena d'independència personal (o dependència extrema en altres casos) que la pots practicar encara que no estiguis sola del tot.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo sóc com tu, Carme. (Pensar en) Ser artista, i voler i saber estar envoltat de gent són conceptes diferents, per a mi. Ah, i jo no vull pas ser classificada com a "artista". Persona, sempre.

      Elimina
    2. cantireta,
      jo vull ser artista des de ben petita, i no crec que sigui gens dolent, ni incompatible amb ser persona.

      Elimina
  10. Potser la situació més dramàtica és sentir-se sol quan estàs envoltada de gent. Et fa sentir incòmoda.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Consol,
      això que dius és horrible quan passa.

      Elimina