En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dilluns, 2 de febrer de 2015

Jane Austen

N'hi ha que són junts
per pur interès.
D'altres que s'estimen
i no poden viure plegats.
N'hi ha que sempre estan trencant,
d'altres que no es mouen mai
del costat de la primera parella.
N'hi ha que no es casen mai,
d'altres que es casen amb l'aparença.

Tots volem el que no tenim.

17 comentaris:

  1. Tots volem el que no tenim. Molt cert.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jaume,
      em sembla que no sabem ser feliços.

      Elimina
    2. A mi també m'ho sembla. Hauria de ser tot una miqueta més senzill…

      Elimina
    3. Però les coses són complicades, Jaume.

      Elimina
  2. Hi ha una cançó (la cantava l'Orquestrina Galana) que diu:
    "la que em dónen no m'agrada, la que vull no em volen dar"

    ResponElimina
  3. Xavier,
    com diu la Núria Pujolàs, mai hi ha el número de les sabates que t'agraden.

    ResponElimina
  4. Jo vinc avui a la contra ! hehehe....... també hi ha qui troba el que vol i estima el que té !!........ Bon dilluns ,amics !!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Artur,
      he titulat el poema Jane Austen perquè aquesta escriptora escrivia sobre el matrimoni i ella mateixa no es va casar mai.
      Em costa de creure el que dius!

      Elimina
  5. En el fons, la Jane era una romàntica....potser no és va casar per alguna altre raó... els amors, no sempre son correspostos , qui sap !
    A mi no em costa gens de creure.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Artur,
      Jo sé quan estimo, però no puc respondre dels altres. La Jane Austen devia ser una genial sentimental.

      Elimina
  6. Un dia, de cop descobreixes una ànima excepcional, que vol el què té i està bé, mentrestant la resta mai no estem contents...

    Seguramment és més atractiu parlar del matrimoni si no t'has casat mai. O a l'inrevés. Com que sempre volem el que no tenim. El que no tenim ens inspira més, diria jo. Ara, de romàntics (o romàntiques) sempre n'hi haurà casades o solteres, no hi fa res.

    ResponElimina
  7. El meu amor, les muses estimades;
    juntes totes elles
    conformen la perfecció.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Abel, tu tens "una extraordinària generositat de cor", que deia Murgades de Ferrater!

      Elimina
    2. Oh, gràcies, Excelsa estimada, l'extraordinària ets tu!

      Elimina
  8. voler el que no tenim és el que fa girar el món..
    sentir que ho tens tot pot ser axifixiant si dura massa.., llavors com podries justificar la tristesa, el desencís..
    i tot i així, tan de bo se m'acompleixin tots els desitjos!, sé que en vindran de nous
    :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. lolita,
      com una pastanaga davant un burro, és el que fa girar el món.

      Elimina