En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dimecres, 25 de febrer de 2015

Sense res a fer-hi

La millor vista és la del cel sobre els nostres caps.
E.M. Forster


GRIFOLL Hi ha color dins GriFOLL museum

Les mostres del progrés,
les branques del que és natural,
en contrast amb un eteri
i romàntic cel ennuvolat.

14 comentaris:

  1. M'agrada aquesta fotografia, elements distints de la natura i de la indústria que junts formen un nou paisatge.
    El teu poema reflexa molt bé la idea de la imatge.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Consol,
      és quan interpreto que faig la millor poesia.

      Elimina
  2. Compte amb els núvols tòxics, que tenen bons colors i enganyen.

    ResponElimina
  3. No es pot negar, de contrast n'hi ha. I hi convivim.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Xavier,
      diuen que la poesia il·lustra el que és obvi.

      Elimina
  4. uala, mil i més gràcieeeeeeeeeeeeees!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Grifoll,
      de res, les teves fotografies són massa.

      Elimina
  5. Excelsa estimada, jo transito per la vida d'una manera humil i discreta i la meva petjada ecològica és gairebé imperceptible. No tinc ni pàtries ni moments i el meu horitzó preferit són els versos de Novalis.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi em preocupa més la pobresa que l'ecologia, Abel. I sí que tinc pàtria.
      Novalis com a metonímia del Romanticisme sí que em sembla bé!

      Elimina
    2. Em fas adonar, Excelsa, que m'estic tornant un posromàntic.

      Elimina
    3. Abel,
      jo sempre he estat una postromàntica, com Kandinsky.

      Elimina
  6. Romàntic el cel
    i una reixa metàl·lica
    s'interposa entre ell i jo.
    El meu desig aturat
    Per cada bocí de realitat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Molt bona la teva interpretació, Carme! Se m'hauria d'haver acudit a mi això de la reixa metàl·lica.

      Elimina