M'agrada aquesta fotografia, elements distints de la natura i de la indústria que junts formen un nou paisatge. El teu poema reflexa molt bé la idea de la imatge.
Excelsa estimada, jo transito per la vida d'una manera humil i discreta i la meva petjada ecològica és gairebé imperceptible. No tinc ni pàtries ni moments i el meu horitzó preferit són els versos de Novalis.
M'agrada aquesta fotografia, elements distints de la natura i de la indústria que junts formen un nou paisatge.
ResponEliminaEl teu poema reflexa molt bé la idea de la imatge.
Consol,
Eliminaés quan interpreto que faig la millor poesia.
Compte amb els núvols tòxics, que tenen bons colors i enganyen.
ResponEliminaOlga,
Eliminano crec que sigui aquest el cas!
No es pot negar, de contrast n'hi ha. I hi convivim.
ResponEliminaXavier,
Eliminadiuen que la poesia il·lustra el que és obvi.
uala, mil i més gràcieeeeeeeeeeeeees!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
ResponEliminaGrifoll,
Eliminade res, les teves fotografies són massa.
Excelsa estimada, jo transito per la vida d'una manera humil i discreta i la meva petjada ecològica és gairebé imperceptible. No tinc ni pàtries ni moments i el meu horitzó preferit són els versos de Novalis.
ResponEliminaA mi em preocupa més la pobresa que l'ecologia, Abel. I sí que tinc pàtria.
EliminaNovalis com a metonímia del Romanticisme sí que em sembla bé!
Em fas adonar, Excelsa, que m'estic tornant un posromàntic.
EliminaAbel,
Eliminajo sempre he estat una postromàntica, com Kandinsky.
Romàntic el cel
ResponEliminai una reixa metàl·lica
s'interposa entre ell i jo.
El meu desig aturat
Per cada bocí de realitat.
Molt bona la teva interpretació, Carme! Se m'hauria d'haver acudit a mi això de la reixa metàl·lica.
Elimina