En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dissabte, 21 de febrer del 2015

Hermetisme

Aquelles portes, a l'hivern,
que cal ajustar constantment
perquè no hi passi el vent fred
de la realitat, de la intempèrie,
talment en un quadre abstracte.

14 comentaris:

  1. Com allò que ens commou i fem aflorar amb la paraula.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Consol,
      sí, l'abstracció amaga i mostra alhora la realitat.

      Elimina
  2. Margarit sempre diu que la poesia ens salva de la intempèrie. Des de llavors aquesta paraula sempre l'associo inevitablement a ell. La poesia –ens diu- és una manera que tenim de sentir-nos més consolats, més ordenats, més feliços.

    ResponElimina
    Respostes
    1. August,
      la poesia ens salva de la intempèrie on a vegades ella mateixa ens ha posat, crec. No sé si m'explico.

      Elimina
    2. Sí, t'expliques molt bé. Però la intempèrie de la poesia ens permet entendre'ns, ordenar-nos, i això -malgrat la duresa de l'experiència- sempre és consolador. Crec.

      Elimina
  3. Ostres, Helena, com m'agrada la doble metàfora que fas de l'hermetisme. A mi, que em costa l'hermetisme, que sempre fujo d'ell i m'explico i m'explico, a vegades em costa d'entendre els motius interiors de l'hermetisme. Tu l'expliques molt bé. Com la porta que cal tancar sempre. Com un quadre abstracte. Gràcies.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme, jo crec que en poesia, com en amor, hi ha d'haver una mica de misteri, si ja no hermetisme. L'equilibri costa de mantenir com en tot en la vida.

      Elimina
  4. Encara que tanquem a l'hivern, la cruesa de la realitat es filtra per sota la porta, o pels costats.
    Tenim la primavera a un mes!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Em fas pensar en T.S. Eliot, Xavier: "April is the cruelest month". Tot el contrari del que normalment s'entén.

      Elimina
  5. Me recordes els vestits de modista, perfectes i molt elegants, que només tapen mitja espatlla i un tros d'esquena i els malucs. Som més felices exhibint el cos? Un quadre abstracte ens dóna la mateixa sensació: hi falten figures, ens han retallat la peça :-D

    ResponElimina
    Respostes
    1. cantireta,
      ho has capgirat. Per a mi un quadre abstracte és tot el contrari d'ensenyar el cos, perquè el cos són les figures que tu dius.

      Elimina
    2. Hi ha qui diu que les figures literàries vesteixen el poema, i que els vestits sense mànigues són més elegants que un abric. Tot és segons es mira.

      Elimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...