els amors platònics són amors que ens fan viure en l'amor, l'amor pur tal i com el desitgem, els amors reals fan viure altres experiències no tan conceptualment exquisides encara que carnals.., just això estic llegint aquests dies en boca de Rilke!
per a mi els amors platònics amb complicitat són una joia..
Un poema amb refelexió final. Hi ha unes gotetes de ironia soterrada? O sóc jo que ho he interpretat així. En tot cas, em sembla que coincideixo. Inducció, veritat, veritat. Salut.
Igor, no, no, cap ironia al final. "Jo també he estat feliç" és una de les possibles traduccions de "Et in arcadia ego". Això de la inducció també és el que passa entre una estrofa i l'altra.
Sempre he estat un ferm defensor dels amors platònics. De ben jove me'n vaig fer un tip!! Ara que en tinc també de ben reals, no se m'acudiria de renegar d'aquells. També ens estiren amunt, amunt, i ens fan ser millors. Per a nosaltres mateixos i per als que ens estimem menys "platònicament". Celebro que n'hagis tingut la teva part. Induïda o no. Una abraçada!
August, en aquest tema sóc ben bipolar, o tot o res, o intel·lecte o cos, o. No sé fer-ho d'altra manera. I de fet m'agrada més la deducció que no pas la inducció. Una abraçada!
Si aquesta classe d'amors et fa ser feliç són tan bons o millor que d'altres més passionals. No tothom vol el mateix, encara que tots cerquem la felicitat.
Amistats platòniques,
ResponEliminaamors impossibles
i amors que un dia ho seran.
Per alguna raó...
No, mai, Xavier. Com el corb d'Allan Poe.
EliminaEl dur pas de l'ideal a la realitat... difícil de gestionar, però necessari. La vida és així. La vida viscuda, almenys.
ResponEliminaJo no la visc gaire, la vida, Eduard. No sóc acció, més aviat tota intel·lecte.
EliminaA vegades com més idealitzats, més duren i si no els enfrontem amb cap realitat, poden durar per sempre.
ResponEliminaSeria trist no tenir cap amor platònic ni cap amistat romàntica... és una sort i un privilegi que existeixin...
És el millor que et pot passar, Carme.
Eliminaels amors platònics són amors que ens fan viure en l'amor, l'amor pur tal i com el desitgem, els amors reals fan viure altres experiències no tan conceptualment exquisides encara que carnals.., just això estic llegint aquests dies en boca de Rilke!
ResponEliminaper a mi els amors platònics amb complicitat són una joia..
"amb complicitat", això no ho sé, lolita. Només podem estar segurs de la certesa de les nostres emocions, deia Forster.
EliminaUn poema amb refelexió final. Hi ha unes gotetes de ironia soterrada? O sóc jo que ho he interpretat així. En tot cas, em sembla que coincideixo. Inducció, veritat, veritat.
ResponEliminaSalut.
Igor,
Eliminano, no, cap ironia al final. "Jo també he estat feliç" és una de les possibles traduccions de "Et in arcadia ego". Això de la inducció també és el que passa entre una estrofa i l'altra.
Sempre he estat un ferm defensor dels amors platònics. De ben jove me'n vaig fer un tip!! Ara que en tinc també de ben reals, no se m'acudiria de renegar d'aquells. També ens estiren amunt, amunt, i ens fan ser millors. Per a nosaltres mateixos i per als que ens estimem menys "platònicament".
ResponEliminaCelebro que n'hagis tingut la teva part. Induïda o no.
Una abraçada!
August,
Eliminaen aquest tema sóc ben bipolar, o tot o res, o intel·lecte o cos, o. No sé fer-ho d'altra manera. I de fet m'agrada més la deducció que no pas la inducció.
Una abraçada!
Si aquesta classe d'amors et fa ser feliç són tan bons o millor que d'altres més passionals. No tothom vol el mateix, encara que tots cerquem la felicitat.
ResponEliminaGlòria,
Eliminasí, em fa feliç que l'amor sigui "distant" i "estranger", que diu Margarit.