En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dimarts, 17 de juny del 2014

L'aneguet lleig

Ser una ovella negra
de cor blanc.
Com el riu
que no desemboca al mar
sinó que torna a les deus.
Una posta que sempre
recordarà l'alba.

16 comentaris:

  1. Helena,
    D'acord en tot, excepte el títol...
    ets molt guapa!!

    Fita

    ResponElimina
    Respostes
    1. Xavier,
      digues-li-ho a la meva millor amiga de petita, rossa i d'ulls blaus, molt guapa, que sempre em va ignorar. Jo sóc un aneguet lleig.

      Elimina
    2. Un aneguet lleig, que en realitat és un cigne...

      Elimina
    3. Carme,
      esdevenir un cigne costa déu i ajuda!

      Elimina
    4. Jo ho confirmo, ets un aneguet daurat!

      Elimina
    5. Moltes gràcies, Sílvia, deu ser que n'aprenc de tu.

      Elimina
  2. Com Crist o com Sòcrates, una ovella negra de cor blanc o un boc expiatori per no identificar-se contra ningú, el problema és que no es pot estar tothora, perquè tothom se'ns hi identifica.

    Vicent

    ResponElimina
    Respostes
    1. Uf, Vicent, ser com Socrates és el meu ideal inassolible!

      Elimina
  3. Ens enamorem de l'interior, nena, encara que mos bombardegin amb dietes i operacions estètiques. Al cap i a la fi, la llum sempre és més important que el pàmpol o la bombeta ;-))

    ResponElimina
    Respostes
    1. Plas, plas, plas, plas....

      Totalment d'acord, cantireta..

      Elimina
    2. L'amor no passa per l'enteniment, deia Herman Hesse.

      Elimina
  4. És molt bonic, tornar a l'origen, recomençar, refer-se, però això no és d'aneguet lleig, estic d'acord amb el xavier pujol. Esclar que... l'aneguet lleig resulta ser un cigne, que és el que ja era d'origen... ara sembla que m'estic liant però potser t'estic entenent :)

    ResponElimina
  5. Pot ser que siguis un aneguet lleig.Peró tens llum própia i aixó és un veritable tresor.
    Diumenge de nuvols de pluja.

    ResponElimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...