Això que tu planteges s'anomena "involució" però el progrés, el no-tot femení ha de autoregular-se per a evitar que l'altra banda de la societat, l'altre 50 % èxtim i íntim, és a dir individual i col·lectivament en cadascun i en tothom no es rebel·le amb una involució, és el meu comès aquest i no altre, autoregulació del progrés, del no-tot femení del que jo hi entre a formar part.
Helena, moltes gràcies! Tens una capacitat poètica il·limitada i preciosa! Gràcies per compartir-la amb nosaltres!
ResponEliminaRoser,
ResponEliminano m'han dit mai res així! Moltes gràcies!
I jo l'he penjat aquest matí.
ResponEliminahttp://carmerosanas.blogspot.com/2014/06/microconte-destiu.html
Ostres! tenia els dos blogs oberts i he equivocat el comentari...
ResponEliminaVolia dir que m'agraden els que prefereixen mullar-se. :)
Gràcies, Carme. M'agraden bàsicament les persones creatives, poc pràctiques.
EliminaSí, Helena, hi ha certs moments en què veus el parany del progrés, que no és més que la demanda infinita femenina posada a polític.
ResponEliminaVicent
Vicent,
Eliminano puc amb el progrés justament quan va en contra del progrés. La resta de progressos en principi m'agraden.
Això que tu planteges s'anomena "involució" però el progrés, el no-tot femení ha de autoregular-se per a evitar que l'altra banda de la societat, l'altre 50 % èxtim i íntim, és a dir individual i col·lectivament en cadascun i en tothom no es rebel·le amb una involució, és el meu comès aquest i no altre, autoregulació del progrés, del no-tot femení del que jo hi entre a formar part.
EliminaVicent
Difícil resposta té la pregunta de "Què és el progrés"?
ResponEliminaAmb la poesia es pot intentar.
Xavier,
Eliminacadascú té la seva idea del progrés, com de la felicitat.
De vegades el confort pot ser contraproduent, no? molt bonic això de preferir mullar-se!
ResponEliminaGemma,
Eliminaque maca ets!
Potser el veritable confort sigui ser lliure, viatjar lleuger d'equipatge.
ResponElimina