Si no fos per la vàlvula, saltaria la tapa de l'olla a pressió. De tant en tant, com molt bé defineixen els teus versos, cal deixar anar, mesuradament, una mica de ràbia.
Cal de tant en tant estar al discurs de l'amo per a poder ser una mica freds i poder cabrejar-se però tot sabent que és el que toca, després si no hi ha incompatibilitats de caracters tornar una altra vegada, això és l'home fred que controla la seua ira.
Probablement és una de les definicions més precises de l'art (del bon art, almenys) que hagi llegit mai. Tot un programa en si mateix i en tan pocs mots!
Si no fos per la vàlvula, saltaria la tapa de l'olla a pressió.
ResponEliminaDe tant en tant, com molt bé defineixen els teus versos, cal deixar anar, mesuradament, una mica de ràbia.
Xavier,
Eliminaen anglès en diuen "anger". Sense una mica de ràbia no es pot produir. Bona la idea de la vàlvula.
I tant... Les inundacions de ràbia serien terribles, prou que ens en deixen mostres aquí i allà...
ResponEliminaTenir ràbia, com tenir por, per saber dominar-la, Carme.
EliminaCal de tant en tant estar al discurs de l'amo per a poder ser una mica freds i poder cabrejar-se però tot sabent que és el que toca, després si no hi ha incompatibilitats de caracters tornar una altra vegada, això és l'home fred que controla la seua ira.
ResponEliminaVicent
L'ira sempre s'hauria de controlar, Vicent. La ràbia no és ben bé això.
EliminaVas al camí, crides, plores, i el refàs per tornar a casa. Recomençar... amb mig somriure.
ResponEliminaMolt bona manera de desfogar-se, cantireta!
EliminaProbablement és una de les definicions més precises de l'art (del bon art, almenys) que hagi llegit mai.
ResponEliminaTot un programa en si mateix i en tan pocs mots!
Eduard,
Eliminaaquest poema me'l va inspirar la ràbia que certa revista em menystingui, per cert.