En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dimarts, 3 de juny de 2014

Prescindir de l'accessori

Jugar a deixar
passar un tren rere l'altre,
quan no tens pressa.
D'adolescent ho feia,
ho faig encara ara.

14 comentaris:

  1. Deixar passar trens és el joc de la vida, la capacitat d'acceptació i de triar en quin volem pujar, en comptes de deixar-nos endur pel corrent i la pressa. M'agrada, jo també hi jugo!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sílvia,
      ja ho dèiem l'altre dia, hi ha molt pocs trens interessants. És per una mena de supervivència espiritual que em nego a pujar a cap tren que no valgui la pena. Ja m'ha passat una vegada, no vull repetir.

      Elimina
  2. El cap d'estació tocarà la campana quan arribi el teu.

    ResponElimina
  3. No se sap què pot ser pitjor, haver deixat passar un tren o no poder baixar-te d'un tren equivocat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jpmerch,
      n'hi ha que van darrere i darrere, i n'hi ha que es permeten el luxe de dir que no.

      Elimina
  4. Cadascun tenim un "tempo" una velocitat diferent, mira, jo al meu anàlisi vaig trigar més de dèsset anys fins que el vaig acabar, és una errada voler el resultat ràpid, l'instint de mort del gaudi, la velocitat i l'efectivitat, sobretot en una vida o en la literatura, que ve a ser el mateix.

    Vicent

    ResponElimina
  5. Molt millor deixar-los passar... Ho trobo encertat i mentrestant mirar la vida i viure-la.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme,
      s'ha de saber discernir el que val la pena, i com més aviat ho demostris a l'altre millor.

      Elimina
  6. Ma filla en sap molt. Però no es pot fer sempre, cal determinació i saltar al tren/del tren quan t'hi va alguna cosa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. cantireta,
      de saltar del tren no ho he fet mai, sóc fidel per naturalesa.

      Elimina
  7. "La dona que mirava passar els trens", n'hauria escrit Simenon.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Olga,
      deu ser bo, aquest llibre. Simenon, d'adolescent, m'agradava molt.

      Elimina