Jo crec que cal tenir l'opulència més austera, és a dir, saber-se gran però en la petitesa que representem, som una espurna magnífica en mig de l'infinit.
Mai no t'hauria imaginat com una perdedora. Perdre (com guanyar) no crec que siga un absolut. Potser ets perdedora en unes coses i, en canvi, en altres, guanyes de bon tros.
A partir de l'acceptació de la derrota comença la primera victòria personal!
ResponEliminaCom al "Si" de Kipling, Sílvia.
ResponEliminaJo crec que cal tenir l'opulència més austera, és a dir, saber-se gran però en la petitesa que representem, som una espurna magnífica en mig de l'infinit.
ResponEliminaVicent
Vicent,
Eliminaho has clavat, tot i que ho has capgirat.
Mai no t'hauria imaginat com una perdedora. Perdre (com guanyar) no crec que siga un absolut. Potser ets perdedora en unes coses i, en canvi, en altres, guanyes de bon tros.
ResponEliminanovesflors,
Eliminam'agrada saber que t'he enganyat!
M'agrada molt la austeritat més opulent... Aquesta és la bona!
ResponEliminaCarme,
Eliminano sé si és la bona, és la que tinc!
Paradoxes guanyadores de molts comentaris, nena.
ResponEliminaFaig el que puc, cantireta.
Elimina