En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res. —Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)
diumenge, 15 de juny del 2014
Austeritat
Em fa feliç
no fer el que em ve de gust.
Em desassossega
descansar massa.
M'exigeixo
fer més del suficient.
Estimo
sense la vanitat de ser estimada.
No sé declarar desert
el meu premi quotidià.
Jpmerch, jo sóc així, m'agraden les coses de franc, com la poesia. L'única cosa en què malgasto és en roba. Perquè parla de mi, ara sóc molt menys austera vestint.
Carme, em fas pensar que potser a algú altre també se li ha esborrat el missatge. Jo tampoc sóc austera emocionalment, estimo molt, però no sóc gaire "carinyosa".
Malgrat que dius que gastes en roba, en aquest versos t'has despullat (emocionalment) bastant. Com a la cançó "You can leave your hat" t'has deixat el barret posat i podem llegir els teus pensaments.
Moltes gràcies, Glòria! Tot ho faig sobre la marxa, el poema de demà passat encara no el tinc. Sempre penso que algun dia se m'acabarà la vena, en conec un cas.
Això més o menys és del que jo parle quan ho faig sobre el no-tot femení, aquell lloc on els hi és tan molest a les estructures més masculines, que per cert poden habitar també en dones, com les femenines en homens.
Una abraçada des del barri de Russafa de la ciutat de València
Hui no acabe d'entendre't. Tot açò em sona una mica a autoflagel·lació.
ResponEliminaJpmerch,
Eliminajo sóc així, m'agraden les coses de franc, com la poesia.
L'única cosa en què malgasto és en roba. Perquè parla de mi, ara sóc molt menys austera vestint.
Els teus premis són molts, començant pel de l'austeritat exposada.
ResponEliminaL'has encertat, Gemma.
EliminaMés que austeritat, exigència cap a un mateix.... sort que sempre aconsegueixes premi !!
ResponEliminaArtur,
Eliminael meu premi són els vostres comentaris!
Uix... no ha quedat el meu comentari del matí...
ResponEliminaDeia que m'agrada molt que no declaris mai desert el teu premi quotidià...
I deia que jo sóc austera en les coses materials, però no gens en les emocionals. Ni que sigui per compensar.
Carme,
Eliminaem fas pensar que potser a algú altre també se li ha esborrat el missatge.
Jo tampoc sóc austera emocionalment, estimo molt, però no sóc gaire "carinyosa".
Malgrat que dius que gastes en roba, en aquest versos t'has despullat (emocionalment) bastant. Com a la cançó "You can leave your hat" t'has deixat el barret posat i podem llegir els teus pensaments.
ResponEliminaXavier,
Eliminadiuen que el que és poeta ha de ser sincer...
Tens el llistó molt alt, i sempre dons l'alçada, Helena.
ResponEliminaM'agrada el poema.
Moltes gràcies, Glòria! Tot ho faig sobre la marxa, el poema de demà passat encara no el tinc. Sempre penso que algun dia se m'acabarà la vena, en conec un cas.
ResponEliminaL'has de llegir a Navarcles. Molt bonic, nena, i els dos versos darrers són molt intensos.
ResponEliminacantireta,
Eliminaen tinc masses per llegir a Navarcles!
Moltes gràcies! Comentaris com aquest generen més poemes.
premi
ResponEliminaEts adorable, Jordi!
EliminaAixò més o menys és del que jo parle quan ho faig sobre el no-tot femení, aquell lloc on els hi és tan molest a les estructures més masculines, que per cert poden habitar també en dones, com les femenines en homens.
ResponEliminaUna abraçada des del barri de Russafa de la ciutat de València
Vicent
Vicent,
Eliminaals homes els molesta aquesta austeritat?
"Estimo
ResponEliminasense la vanitat de ser estimada"
Saber estimar, això és el premi més gran!
Com tu, Sílvia, sempre al peu del canyó!
EliminaMolt bo, però si no saps declarar desert el teu premi quotidià és que no ets tan austera, Helena...
ResponEliminaGemma,
Eliminano es pot matar tot el que és gras!